La gent va anar amb il?lusió a vore el primer castell d'esta Magdalena, però la veritat és que va eixir ben decebuda. Confiàvem que, en haver eliminat dos dels tres espectacles de l'antiga «Nit de Foc», s'haurien concentrat en el que quedava el pressupost i, per tant, l'espectacularitat. Però no va ser així. En tota la nit no vam poder contemplar ni una gran carcassa japonesa, esfèrica, i les palmeres pròpiament dites van brillar, sí, però per la seua absència, suplides per imitacions amb sèries de soques i copes, llançades per separat.
Davant nostre va passar un autèntic catàleg de pirotècnia menor, que mantenia la gentada a l'expectativa d'un «ara sí». que es veia una i una altra vegada decebuda pels fets. A penes si podem salvar alguna gran cabellera daurada, i en la fase central algunes espirals, flors i cors tampoc no massa reeixits, i copes de palmera amb perles, com dàtils... I el final va ser pobre, tan centrat en els trons que sovint recordava més una mascletà multicolor, és a dir nocturna, més que no un castell, ja que el soroll era totalment predominant sobre la llum i els esclats. Llàstima que duguera un nom com el de Caballer un espectacle tan fluix, sincerament.
