Tlorreblanca, un poble alegre, clar i lluminós. Limitant en el litoral per la part sud, tenim el Prat, un espai de marjals i aiguamoll surcat per canals i sèquies, i encara que era un espai hostil e inhòspit, amb eixe caràcter constat i perseverant que caracteritza les dones i homes del meu poble es treia profit d'ell; els carros pujaven carregats d'arròs, carregats de boga que després servia per fer seients de cadires i, fins i tot, muntar les enramades a les xiques el primer dissabte de maig.
Part del Prat estava conformat per basses d'arròs que de vegades significaven una font d'ingressos per a ajudar a una maltreta economia familiar. Al Prat acudien també els caçadors i pescadors al pato i a l'anguila, ja siga a la reserca d'aliments o amb fi esportiu; Els pastors portaven els bous a pasturar i fins i tot els confrares del Santíssim baixaven a fer boga per a engalanar els carrers per a la processó del Corpus.
Coneixedors de la importància d'aquest hàbitat, els torreblanquins, netejaven i desbrossaven les sèquies cada any per a que l'aigua correra i no s'estancara.
En els anys 80 es declara el Prat Paratge Natural, ja res d'agricultura, res de caçar, res de pasturar. Al Prat hi ha que protegir-lo, tenim que salvar les tortugues i els samarucs en perill d'extinció. Estic d'acord però protegir no significa tenir-lo brut, erm i sec on ni la gent ni l'ajuntament podem actuar, som espectadors en el nostre propi poble. Protegir no sols es prohibir, també es actuar i gestionar. El Prat s'ha convertit en refugi i cau de jabalís i en foco de mosquits. Ens sentim amenaçats.
Volem respectar i estimar aquest lloc, no viure de espatlles a ell. Volem dignificar-lo i explotar-lo de forma sostenible. Volem salvar el Prat i sobretot volem salvar a les persones. Esta tasca no es funció nostra, ni podem ni ens deixen fer. Confiem que aquest nou Govern de la Generalitat ens ajude i escolte les nostres necessitats. Tindre un Parc Natural es tindre una gran riquesa, sempre i quan estiga ben cuidat.
