Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

cabotine

cabotine

Cabotine de Grès (així, tal qual) és el nom d'un perfum que he trobat aquests dies en un retir turístic provincial d'eixos de 135 identitats i una sola esquizofrènia. El servei d'habitacions, sol·licit i amable, ha disposat de tot un seguit de sabons, sabonets, plàstics per a la cocorota, raspalls de dents, etc. i de caramels amb una font de fenialanina que pot produir caguetes en cas d'ingesta excessiva. Jo porte la meua caixeta de Juanolas i m'estalvie els caramels de menta, sabor tan celebrat en les cançons de Rosita Amores.

El Cabotine de Grès desperta la meua curiositat i, a sota dún gesmiler i d'una esponerosa buganvília, i l'estudie en companyia d'un savi sufí que treballa en una edició anotada dels viatges d'Ali Bei per la Islàndia central. És un manuscrit nou que s'ha trobat fa pocs dies surant entre les inundacions de Vilafranca. Constitueix un tractat molt interessant sobre la gestió i les virtuts medicinals de les fonts termals sulfuroses i de la ingesta de certes espècies de líquens al·lucinògens.

L'ampolla de Cabotine té forma de tonellet d'uns 10 cm d'alçada per 5,67 cm d'ample i, a l'igual que la Terra o el president de la Diputació està "achatada por los polos". Disposa d'un mecanisme de vaporització i el tap és un pomell de flors verdes, pentapètal·les amb simetria radial, quasi esfèric. Mentre el savi marabú i aquest borinot que els escriu encomanem dues dotzenes de sardines a la brasa, parlem amb el conserge de l'establiment hostaler de les virtuts del Cabotine, fabricat a l'europeíssima ciutat d'Estrasburg. Tot i que es tracta d'un perfum de senyora o de senyoreta, el Cabotine pot ser utilitzat de manera transgenèrica pels senyors com nosaltres per a evitar les molestes picotades de l'insidiós mosquit tigre. "De tota manera", ens diu, "no es preocupen vostès que, enguany, com que hem tingut dos nous vols xàrters al nostre Aeroport, han fotut una ensolfatada que no voran ni mosques ni mosquits, ni borinots". Jo pense: de borinots sí que n'hi ha, i si no recompteu els votants del PP i de Podemos junts i ens ix una cabassada. A més, jo mateix sóc borinot on els hi haja. Tanmateix, el conserge té raó: a la nit, mentre ens arriben llunyanes les lluminàries dels trons de Vilafranca (joc de trons i de llampecs) escrutem les faroles i no s'hi veuen arnes, ni papallones, ni papallonos nocturns, d'eixos que s'enlluernen en els focus elèctrics. A tot estirar, o a tot esclafar, trobem alguna panderola solitària. El Cabotine de Grès ha fet la seua funció amb notes cítriques, aromes de nard i, no oblidem-ho, de fava Tonka, que no sabem el què és, però que de deu ser una cosa molt exòtica, alhora que molt roïna per als mosquits i les mosquites mortes. Podem dormir a la pata llana i a calzón quitado, sense haver de pagar l'amoníac de farmàcia a preu d'or per a no haver de gratar-nos les picotades dels tigres com si fórem xitxos domèstics.

El Cabotine de Grès escampa la seua flaire exòtica i entomocida en la nit de les comarques castellonenques, la qual es barreja amb les notes iodades, marines i marineres de les sardines a la brasa, i les de mango i papaia del verdejo de Rueda. El meu amic diu que s'escolta un grill en la llunyania. Aquest borinot que sóc, amb escotoma en ambas orejas, no és capaç d'escoltar-se'l. El Cabotine de Grès ha resultat ser un flit de disseny de primera magnitud i sembla ser que no és excessivament car; tot i que sí que resulta una mica persistent i pudent. Què hi farem? El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa. Buenas notxes, bona nit, Cabotines!

Compartir el artículo

stats