El passat 4 de juliol la Comissió Executiva Municipal del PSPV-PSOE de Castelló de la Plana va aprovar, per unanimitat, una resolució que elevarem als nostres Òrgans superiors. En ella vam deixar meridianament clara la nostra postura respecte al paper que ha de jugar el PSOE pel que fa a la formació d'un nou govern de la nació, i no és altra que la de deixar que ho intente el PP amb les formacions ideològicament més pròximes. Però per un altre costat, no serà mai amb els vots dels nostres diputats i que en última instància qualsevol decisió referent a això sigue consultada a les bases.
Amb posterioritat, el 15 de juliol es va celebrar l'Assemblea Ordinària de la nostra Agrupació i entre d'altres, hi va haver un prec per part d'una companya en el sentit d'aprovar, com així es va fer per assentiment de tots i totes les presents, un document en el qual s'instava a la Comissió Executiva Federal a que adoptés la postura indicada en la nostra resolució del dia 4, i a més que en el cas de no assolir la investidura el candidat del PP que fos el PSOE qui intentés la formació d'un nou govern mitjançant l'enteniment amb les forces d'esquerres.
Arribats a aquest punt, 52 dies després de les eleccions, i després d'escoltar esta setmana al president en funcions i cap de llista del PP, en la meva condició de Secretari General del PSPV-PSOE de Castelló de la Plana, he de manifestar el següent:
El Sr. Rajoy és l'expressió més genuïna d'allò que en el passat segle XIX, (si XIX) va venir a denominar LA CARCUNDA (o carcundia), -segons el Dicicionari de la RA vol dir «de actitudes retrógradas» i que s'aplicava a tots els absolutistes de l'época. Bé, el president en funcions ens ha recordat i posat de manifest que sí que està disposat a formar govern, però amb la descarada pretensió que siga sense Oposició política al Parlament. Així de clar. En un exercici de filibusterisme polític ens ha recordat que la seva proposta després del 20D i el 26J és la mateixa: Govern de gran coalició per assegurar-se un mandat sense oposició possible per seguir desmantellant l'Estat del Benestar (si és que alguna cosa queda d'això després del quadrienni més negre en la història recent d'Espanya pel que fa a retallades socials). A més de tenir segrestat al poder legislatiu des de la seva dissolució la tardor passada negant-se a sotmetre a qualsevol sessió de control, ara resulta que pretén "instaurar" un nou règim: el de la Gran Coalició com si amb això estiguéssem fora de perill de qualsevol mal que ens pugua venir en un futur immediat. Pretén tractar els espanyols i espanyoles com a súbdits i no com a ciutadans.
Es presenta davant l'opinió pública amb una actitud xulesca, gairebé busca-raons diria jo, i ens recorda que ell és l'única opció possible. No hi ha altra, altrament ens veiem abocats a noves eleccions i, evidentment, l'únic responsable (als ulls de la Divina Providència) és el PSOE i el seu Secretari General Pedro Sánchez.
Doncs no senyor Rajoy, no senyor, responsable del qual és vostè per ser la persona que el desembre passat estava obligat a respondre davant la nació per ser la llista més votada. Responsable és vostè ara mateix per motius evidents. Responsable és vostè per ser incapaç de teixir ponts entre les altres forces polítiques pel seu "dontancredisme" polític mentre va gaudir d'una majoria absoluta al Congrés que li va permetre totes les "presses legislatives" durant la passada legislatura. Responsable és vostè perquè aquesta situació l'han provocat vostès del PP per no abstenir-se en les sessions d'Investidura del març passat doncs en una floreta d'allò més hipòcrita demana ara una cosa que no va ser capaç de fer quan li tocava.
I ara, pretén traslladar la seva intransferible responsabilitat als altres? Vaja-se'n senyor Rajoy i porte's amb si a tots els presumptes corruptes que nien en la seva organització política, no sense abans enfrontar-se a la propera sessió d'investidura com li ha encarregat el monarca. Faci-ho per dignitat política senyor Rajoy.
Postdata: No albergue cap esperança de que aquell que va dir allò de "els filets de plastilina", del "sigues fort Luis", del "Paco (Camps) jo estaré sempre al teu costat", del "Fabra (Carlos) és un ciutadà exemplar", del" tenim una gran nació i sobretot tenim espanyols", o del "hem de fabricar màquines que ens permeten seguir fabricant màquines perquè el que no farà mai la màquina és fabricar màquines" tingue la suficient dignitat per afrontar la seva responsabilitat.
