Està clar que no te'n pots anar deu dies de vacances deixant als progres de guàrdia al càrrec de l'ajuntament. En quant te'n vas te la lien, o millor dit es fan un embolic i ja vorem com eixiran. L'any passat el bocamoll del vicealcalde va arribar a dir que acabaven d'instaurar un 'corralito' pressupostari a l'Ajuntament de Castelló i que no hi havia més de 60 euros setmanals per a cada regidoria.

La tossuda realitat els va obligar a reconèixer al plenari que tot allò era mentida, que hi havia un superàvit heretat del govern del Partit Popular l'any 2014 de 3'5 milions d'euros, però ja donava igual. La trola ja havia funcionat durant tot l'estiu. Feina feta, fa goig!

Fins i tot es van atrevir a dir que el pressupost de Cultura estava exhaurit, confonent despesa amb pressupost compromès, la qual cosa només evidenciava que els que acabaven d'entrar a governar no havien gestionat mai ni un «kiosko» de pipes. De cap de les dues acusacions els he sentit mai retractar-se. Ja saben vostès que els progres mai s'enganyen.

Els progres, en esta època tenen una mena de salvo conducte moral que els hi atorga la confortable certesa de trobar-se al costat correcte de l'existència. Tenen l'extraordinària virtut de la infal·libilitat predeterminada per la seua adscripció ideològica a la 'gauche divine'.

Enguany la cançoneta de l'estiu ha estat el patrimoni municipal, l'emmagatzemament dels llibres i un parell de maquetes. Els segueix obsessionant la gestió del Partit Popular, que ara està a l'oposició, quan ells ja fa quinze mesos que governen.

Tot per a no parlar de les malifetes de la seua gestió. El problema que tenen estos governs tripartits de forces polítiques d'al·luvió és que, abans o després, rebenten per les costures de les seues incoherències i inconsistències, sobretot quan alguns no saben que fer davant els resultats electorals que els penalitzen el mal govern i no els permeten treure rèdit de la seua gestió.

La coalició aritmètica que governa Castelló de la mà de tres partits va nàixer del descontent i del malestar, més com a força reactiva que proactiva i només units per una forta argamassa: l'odi al Partit Popular. Sense el Partit Popular, no són res. Sense fer oposició al Partit Popular, no tenen ni sentit, ni projecte, són un vulgar govern de tarifa plana.

Ni projecte, ni idees, ni posició ideològica, clar. No saben si són socialdemòcrates, comunistes, nacionalistes o migpensionistes. L'únic on se senteixen còmodes és sent anti-PP.

Mentre llancen cortines de fum sobre l'anterior gestió popular, el rellotge del temps corre inexorable i a la seua gestió, a la seua pèssima gestió se li exhaureix el temps tan ràpidament com l'estan malbaratant.

La poca traça de Nomdedéu i Brancal en la gestió de les relacions amb les associacions veïnals; la poca traça de Puerta en la gestió del turisme amb un pla estratègic plagiat del País Basc; el 'postureo' de l'alcaldessa en declarar que havia aconseguit que Castelló tancara el cercle dels desnonaments, la paràlisi en la redacció d'un nou Pla General, són sols exemples de com la poca traça i la dedicació a uns assumptes i no a d'altres està deixant de costat temes rellevants.

I si a este problema operatiu unim altres com el 'comandament a distància', és a dir, el sentir-se presoners del radicalisme dels socis de Castelló en Moviment-Podemos, tenim un ajuntament que no funciona. I el que és pitjor per a d'ells, els resultats electorals anticipen canvi.

Les seues cortines de fum no podran amagar l'absolut malson que està vivint el món de la festa per culpa d'un govern imprudent, arrogant i incompetent que ha posat en la picota a un grup d'homes i dones que l'únic que fan és treballar 'gratis et amore' per la seua ciutat. Han saquejat les estructures 'festeres' per interessos polítics, per enfrontaments personals i per pura manca de sentit comú.

Si el que li ha passat al 'govern de progres' „que no de 'progrés'„ li arriba a passar a un govern del Partit Popular, no hi hauria forat prou gran per amagar-nos i estar sans i estalvis de la fulminant condemna social. Ni hi hagués hagut un sol gram de pietat en el linxament i en la pena de telediari a la que se'ns haguera sotmès.

La debilitat del bipartit és tan evident que la mancança de projecte de ciutat els ha fet refugiar-se en una oposició fóbica al Partit Popular. No tenen estratègia perquè no tenen talent més que per a oferir frontisme i sectarisme, que no és la imatge del poder, sinó el fosc presagi de la seua pròxima derrota.