Corria l'any 2000 i eixe mes de juliol a l'Aplec dels Ports, a La Mata, es va utilitzar el lema 'A tots els Ports, carreteres sense clots', per tal de denunciar la pèssima situació de les carreteres de la comarca. Setze anys més tard, el lema «quasi» es podria tornar a repetir -enguany de nou l'Aplec és a La Mata-. Es cert que seria injust dir que no s'han millorat algunes carreteres a la comarca, però la realitat també és que unes altres estan encara pitjor pel deteriorament.
Amb tot això, la setmana passada, la premsa provincial es feia ressò, gràcies al poderós aparell propagandístic de la Diputació de Castelló, d'una reunió de Javier Moliner (PP), amb el seu homònim de Terol (PAR), en la qual es deia que s'anaven a arreglar tota una sèrie de carreteres. Entre elles es troba la que uneix La Mata amb el límit de província o l'accés a Olocau del Rei. La distància no arriba a 5 kilòmetres, però tots i cada un dels dies que la gent d'Olocau ha de passar per anar al metge, a fer tasques administratives, a l'institut, al banc, a treballar..., ho fa per una pseudo-carretera plena de pegots de quitrà, que s'ha quedat més ridiculitzada amb la millora del tram cap a Mirambell i Cantavella, que ha fet la direcció general de carreteres d'Aragó. Però el problema, no és només que la Diputació de Castelló en tots aquests anys, no haja fet res en aquest tram. La qüestió és que durant 16 anys tant Fabra com Moliner els han promés als veïns una solució immediata que no ha arribat. La darrera ocasió va ser l'any passat, però una vegada més, no ha tocat. S'ha d'esperar.
No és l'únic cas de vies de comunicación deficients que tenim a la comarca i això que Els Ports és un dels exponents del turisme d'interior. Un altre exemple es la carretera que connecta la N-232 amb Vallibona, un dels pobles que ha conservat la seua essència arquitectònica. 16 quilòmetres on podria gravar-se una pel·lícula dels anys 50, també plens de pegots de quitrà i quasi sense senyalització horitzontal.
Als veïns, que només tenen esta carretera com a via d'accés també els van prometre que ho solvetarien a ritme de 3 quilòmetres per any. La promesa només va durar dos anys. Des de fa 7 anys, ningú de l'equip de Govern de la Diputació, (PP), se'n recorda. El mateix els passa als habitants de la Pobla de Benifassà, malgrat les promeses fetes quan es van convertir en Parc Natural.
Un altre d'eixos pobles on sols hi ha una via d'accés i en condicions lamentables és Xiva de Morella. Preciós! Pero massa lluny, degut a les petites actuacions que des del despatx de Moliner es porten a terme. En fi, no me voldria deixar a ningú -Portell a Vilafranca, Todolella a Olocau, Olocau a Tronchón, Villores a Luco de Bordón... En són tantes que un pensa: és publicitat enganyosa tot el que la Diputació diu que fa? A la vostra opinió ho deixo.
Per cert, a la nostra comarca el forat més gran és el despoblament, però tot això de la vertebració, missatge que no es cansa de llançar l'equip de Moliner, sense bones comunicacions, no és possible. Bé, d'això del despoblament ja us parlo un altre dia. Però no vull deixar-me la darrera promesa incomplida: el Camí de la Canà, paradigma de carretera per excel·lència de clots durant massa anys i on la Diputació de Castelló s'havia compromès a millorar este 2016, la meitat del camí. No ho ha fet. L'altra meitat, sis quilòmetres, sí que l'ha arreglat la Conselleria. Suposa per tant un paradigma dels incompliments de 21 anys del PP a la Diputació de Castelló. I adivineu... Sí, sí, clar, tindrem que esperar.
Almenys, confio que l'article els faja memòria.
