En arribar desembre, Castelló i província s'omplin de mercats i fires medievals. L'intercanvi comercial es barreja amb bombos, falconeria, balls àrabs, circ i acròbates. Tot molt pastitx. Què hi ha de cert en tota aquesta escenografia?Els mercats medievals estan de moda. No hi ha població que es pree i que no en tinga un. Amb més o menys gràcia, amb més o menys fidelitat al passat, recreen l'ambient de segles passats. Però, què hi ha de cert en tot això? Als mercats, als segles XIV i XV, hi havia temps per als negocis i el plaer, això és un fet. Passejant per l'entramat del centre històric, entropesse amb un falconer que exhibeix l'art de domesticar ocells rapinyaires. A prop, un ferrer pica amb destresa el metall a la forja. Al costat venen pa de ceba fet amb forn de llenya i uns metres més enllà ofereixen cervesa artesanal.
Homes amb malles es passegen dalt del cavall i els músics toquen llaüts i flabiols. La recreació dels mercats medievals és una moda a la qual s'apunten cada vegada més poblacions, tinguen un passat històric o no. Quant a la participació dels figurants, és a dir, els qui ens el recorrem, tot un èxit. Ara bé, he de fer-me una pregunta: ¿què hi ha de cert en tota aquesta escenografia? ¿Als segles XIV i XV, als mercats, s'hi venien formatges, anxoves de l'Escala i barrets de llana? ¿Hi circulaven cavallers amb llança i escut? ¿Els saltimbanquis entretenien la població? ¿Venien xocolate?En les parades dels segles XIV i XV, i a la iconografia em remet, podíem trobar sobre tot blat, ordi, sègol i civada, llegums, no hi faltava el vi, ni els animals de granja i esquarterats. Si comences el teu periple ara, al costat d'una paradeta de secallones, n'hi ha una de sabons ecològics i enfront, una de torrons i dolços medievals i una altra de formatges de tot tipus, i articles de decoració, bijuteria, cremes, herbes medicinals, complements de roba, tot sense un ordre lògic, ja que, des de bell antuvi, s'admet que «puxen parar lla hon els plaurà». Els «brunaters, mercers, la draperia de França, pellicers, asters, candelers, bachiners i venedors de tota obra de cuyro» solien completar el ventall de l'oferta i de la demanda d'aquest comerç en les fires medievals. Als mercats no només hi havia gent de pas o llauradors que anaven a vendre els seus excedents o a comprar allò que no produïen les seves terres. També hi acudien els notaris, perquè la població poguera escripturar terres, fer dots, esponsalicis, capítols matrimonials, compravendes de terres, contractes de crèdit, cartes de deute, testaments i, si era el cas, «per ordenar un protest al justícia sobre la crida de la fira».
Al mercat també es contractava mà d'obra. I mai faltava la taverna. Allà els llauradors no només acudien a menjar, beure vi o passar la nit. «Veïns, poble, forasters, stranys, i gent de pas, declinants» també jugaven a cartes i a daus, activitats considerades pernicioses per l'Església, encara que alguns capellans tingueren fama de jugadors. De fet, hi havia ordenances que prohibien el joc o establien que s'havia de jugar a la plaça pública perquè poguera ser vigilat i controlat. A la taverna també es tancaven negocis i es feien transaccions.I un altre servei que mai faltava era el del prostíbul. Les dones que oferien els seus serveis rebien el nom de «dones pecadrius» i «fembres públiques». Les ordenances les obligaven a recloure's al bordell i sovint eren explotades per l'hostaler, que, per llei, les havia de proveir de menjar, beure, cambres, llit i roba de llit. Se'ls prohibia tocar fruita, carn, peix o qualsevol producte alimentari. Si ho feien, estaven obligades a comprar-lo o a pagar multa. Com tampoc faltaven als mercats els joglars que cantaven les últimes novetats o velles gestes, hui substituïts per contacontes, malabaristes i músics «medievals».
Documentació
El 2013, l'ajuntament de Castelló va publicar un llibre titulat "Festes i celebracions públiques a Castelló de la Plana als segles XIV i XV. Documents per al seu estudi", que era un repertori de notícies que parlen de festes i de moltes altres coses relacionades amb elles corresponent al període indicat en la nostra ciutat. Aquests dies, la música, els balls, les parades i els espectacles de carrer han omplit els carrers del centre històric i l'han convertit en el marc que ha recreat aquella època, intentant transportar-nos al passat i creant l'atmosfera adequada per a imaginar com celebraven les festes els ciutadans d'aquell temps. Convençut que la lectura de documents d'altres èpoques constitueix una de les millors formes de submergir-se en el passat amb total llibertat i sense intermediaris, i tenint en compte que Castelló és una de les ciutats del País Valencià que més teòrics de la festa té per metre quadrat, tinc deler per saber quina serà l'opinió que tindran de les fires medievals aquests saberuts (i saberudes).
