L'onada de fred que estempatint és conseqüència directa del canvi climàtic produït per l'ambició d'uns pocs i la connivència acomodada de la resta. Els pols regulen la temperatura del planeta, i la gradual desaparició del gel del casquet polar està tenint conseqüències devastadores per al clima, així que ja ens podem anar preparant per a rebre onades de fred o de calor, inundacions, canvis abruptes de temperatures i un llarg etcètera de calamitats.

Aquests dies toca fred siberià i ja tenim a tota Europa patint un fred que no està escrit, i és clar, la pitjor part se l'emporten les persones que fugen de conflictes bèl.lics o de situacions de pobresa extrema i que ara es troben en camins, darrere de tanques, en fronteres o camps de refugiats mal adaptats i a les que a hores d'ara la societat del benestar no ha sigut capaç de donar resposta.

Només cal recordar les quotes de persones refugiades que cada país havia de rebre. Per posar un exemple proper, l'estat espanyol es va comprometre a rebre 17.337 persones i fins ara només han arribat 898 persones des del començament de la crisi dels refugiats. A la nostra ciutat només ha arribat una família. Si les quotes ja donen ganes de plorar, damunt ens les passem pel folre.

Doncs, per a major desgràcia d'algunes persones, i encara que coste de creure, també hi ha persones refugiades de «segona categoria». Persones refugiades que no arriben ni a la categoria de refugiades, persones a les quals posem tanques amb concertines, deixem que s'ofeguen a la mar, recloem en presons denominades CIES, encara que l'únic delicte que han comés haja sigut fugir d'una mort segura, i, si ve el cas, els llancem pilotes de goma quan només tracten d'arribar a casa nostra nadant, i aquí no ha passat res. Ah!, però saquejar i espletar els recursos naturals dels seus països, això sí que ho sabem fer ben bé.

Poc importa que l'extracció de l'apreciat mineral que necessitem per als nostres dispositius mòbils estiga provocant conflictes bèl.lics amb milers de morts, conflictes en què les dones, per variar, s'emporten la pitjor part. Eixes mateixes dones que fugint del terror acaben ofegant-se a la Mediterrània baix la mirada impassible del vell continent. Potser el nostre estat del benestar tinga un cost en vides humanes irreparable.