si donem una ullada a la nostra geografia més pròxima advertirem que les festes més anomenades tenen sempre una advocació religiosa: les del Salvador d'Onda, les de Sant Pasqual a Vila-real, les del Roser a Almassora, les de Sant Vicent a Borriol... i tantes altres de la província o del País amb sants, santes, verges i símils de tota mena. Igualment ens passa a Castelló amb Sant Cristòfol, la verge de Lledó o la Magdalena, però aquesta última sembla que l'objecte primer no era una commemoració religiosa, sinó el trasllat dels nostres avantpassats, el tercer dissabte de quaresma segons la llegenda, des de la muntanya al pla i això realment és un motiu històric de caràcter civil, però ves per on actualment les festes es coneixen per la Magdalena, una santa, per tant amb unes connotacions religioses.
D'altra banda, la muntada cap a l'ermitori de la Magdalena es fa en romeria que en realitat és un viatge de devoció religiosa a un santuari. Per tant una festa en què el seu motiu és civil finalment s'ha transformat també en religiós, perquè s'haguera pogut difondre des de sempre com les Festes de la Fundació, que a vegades apareix així, però el fet és que l'element religiós s'ha imposat per tot arreu, amb actes religiosos (processons, ofrenes,etc) que estan presents al llarg de la setmana.
Però el cas és que Castelló, amb una tradició liberal ben contrastada des del segle XIX, sí que tenia unes festes civils que molts castellonencs sempre han guardat en la memòria a través dels avantpassats, em refereix a les de juliol que commemoraven la defensa de la ciutat davant de l'assetjament carlí tan ben reflectit, per exemple, en les memòries dels cursos de l'institut d'ensenyament mitjà durant la segona guerra carlista quan els catedràtics es queixaven de què amb els carlins tan a prop de la Plana no podien impartir les classes amb la deguda tranquil·litat: «Cuando nos encontramos cercados por todas partes de gente armada, que acecha el momento de apoderarse de esta liberal ciudad, y cuando la defensa propia es el primer cuidado y más apremiante afan en estas tan críticas circunstancias» (memòria del curs 1873-74).
Per tant aquelles festes tenien un sentit civil molt justificat i accentuat en el si del poble, que van seguir celebrant-se fins l'adveniment de la dictadura franquista, la qual les va abolir igual que va fer amb el monòlit que s'alçava al mig del parc de Ribalta que recordava aquelles dates.
Però la veritat és que hi ha poca tradició en Espanya de festes civils, sembla com si les autoritats polítiques en estreta col·laboració amb les religioses han volgut des de sempre fiscalitzar tot el possible esbargiment de la població pel perill de què amb l'eufòria pogués eixir -se'n de mare, o siga, una forma de controlar a la població fins i tot o sobretot el temps lliure, d'acotar uns dies, unes maneres de divertir-se fent coincidir el temps en què la gent tingués diners frescs de les recents collites.
Unes altres festes civils que estaven molt arrelades en la població eren les de carnestoltes, festes transgressores per antonomàsia que també van ser abolides pel franquisme amb complicitat amb l'església per tot el que significaven de trencament i de rebel·lia contra allò establert que en aquest cas era la dictadura.
No trobem per tant moltes festes pròpiament civils. Durant el franquisme tots podem recordar el divuit de juliol, el dia de festa de l'alçament militar, no obstant això el règim va tenir la cura de relacionar-la amb la paga extraordinària per a que la població pogués recordar-la millor i amb diners a la butxaca per tal de poder festejar-la. Quines festes civils més podem recordar?
Actualment s'ha inventat la de l'autonomia i la de la constitució però en les dues la societat en general el que celebra és el fet de què aquestes dies no es treballa, però s'obliden del motiu de la festa, això queda tan sols per als actes institucionals alenats amb una convenient cobertura mediàtica.
Qui té interès en explicar que en la constitució estan els drets individuals civils, entre altres? Recorden la pressa que va tenir la dreta i l'església per traure del sistema educatiu l'educació per la ciutadania?
La influència de la religió en els dos segles passats -sempre amb col·laboració amb el poder polític- és tan profunda , que no ha donat lloc a l'esbargiment civil institucional, sols han deixat els caps de setmana i les vacances per poder respirar. Es una qüestió de mentalitat que afecta al nucli dur de l'enteniment i que ix en qualsevol ocasió. Potser actualment la gent no van tant a missa, que és així, però la religió segueix navegant en molts dels nostres actes amb una absoluta eficàcia aliada amb el poder polític de qualsevol govern de l'estat, el qual mai no aplica degudament la separació de l'església i l'estat vigent en la constitució, engreixant-la a més amb quantioses subvencions o ingressos directes o indirectes.
Fa poc vaig llegir un d'aquells missatges que envien pel mòbil, en el que es deia que semblava escandalós que en la televisió pública o privada no s'anunciara que havíem entrat en temps de quaresma, quan s'informa cada any sobre el mes de ramadà dels musulmans amb les explicacions pertinents.
Llegint-ho vaig somriure per sotabarba, perquè no calia cap contestació, sols havia que esperar el temps de setmana santa quan les diferents televisions omplin la programació de processons, trobades, últims sopars i dies de rams i violes com reflex del que està passant entre nosaltres en pobles i ciutats. I encara diuen que el peix és car!
