Mascletà insuficient

Després del bon castell que va llançar dijous a la nit la Pirotècnia F.A. del Mediterráneo, confiàvem veure al migdia del divendres una bona mascletà d´esta mateixa empresa. Per desgràcia, les expectatives no es van acomplir. Per començar, i si el nostre cronòmetre no ens falla, el temps de durada va ser només de 4,51 minuts, i per tant hauria de quedar desqualificada, ja que les bases marquen un mínim de cinc minuts; ara bé, encara que se la considerara inclosa dins de la competició, la veritat és que tampoc va aconseguir superar una valoració mitjana.

Un inici correcte, amb uns fums no massa reeixits, va donar pas a un detrurer terratrèmol terrestre, però la coeteria aèria va trigar una mica massa a aconseguir el crescendo i ficar-se a to amb al que succeïa al terra. El pas del terratrèmol als esclats aeris finals va ser correcte, certament, però els esclats al cel de les successives fases de la cloenda van quedar una mica pobres, sense assolir el clímax que hauria estat d´esperar. Valoració: 6´45, suposant que entre en valoració.

Dijous 23 de març. 23 hores. Camí Almalafa. Castell de focs de la Pirotècnia F.A. Mediterráneo de València.

Afortunadament, el castell de focs llançat dijous va resultar tot el contrari del de la nit anterior. Sabíem que la Pirotècnia F.A. del Mediterráneo era una empresa recent, de fa només tres anys, fundada per un antic treballador de la casa Zamorano Caballer que aspira a innovar el món dels focs. I realment ho va aconseguir! Interessants van ser les innovacions i les figures inusuals, com ara les espurnes que s´escapaven del cercle central de les dobles garlandes, o aquelles llums de carcasses que titil·laven durant una estona més llarga del que és habitual.

Va treballar perfectament tres zones diferenciades del cel, inferior, mitjana i superior, combinant de manera reeixida els esclats a les tres, amb unes figures com les estrelles, les espirals, els cors, de colors ben diferents, però que sempre es complementaven de forma encertada.