benvolgut lector, benvolguda lectora, si eres com aquest borinot que t'escriu i només tens una nòmina curteta i tens algun fill o filla estudiant alguna carrereta, grau o màster, espavila, perquè has de fer la Declaració de l'Hacendado sr. Montoro. Espavila o t'enviaran un sobret amb crespons negres i et repassaran fins i tot la borra del melic per si t'has deixat algun centimet de més a la butxaqueta. Sense pietat i a més, et repassaran les declaracions dels quatre anys anteriors. Com diu la nostra totglamur alcaldessa, Amparo Marco (incomparable): «La legalitat està per a complir-la». I té raó, però jo crec que en aquest país la legalitat només s'aplica a la pobreteria, com nosaltres i a Catalunya.
Si, altrament, em lliges tu que eres un ricatxo amb negocis internacionals, potser te'n riuràs moltíssim i continuaràs menjant gambetes i gambots i esperaràs que algú et torne a convidar perquè li expliques com t'ho fas. Amic de pobreteria: «¡Sé fuerte!». La llei s'ha fet per a quatre i el millor que pots fer és buscar-te una cantonada a una bona església de pro, res d'extraradis, per a pidolar quan et jubiles. Si penses que totes les cotitzacions que t'han tret de la nomineta et serviran per a fer de fira o pagar-li la Primera Combustión a algun netet, vas dao! I com de dao, ahí t'han dao! Si se't mor una tia fadrina amb quatre xavos, tres quarts (o quatre) d'aquest, millor renúncia a l'herència, al piset amb tot de treballs de ganxet al sofà, etc., et cruixiran amb impostos de successions i l'any que ve hauràs de pagar un parell d'Ibis de l'ala. La realitat, com deia el poeta, no és el que voldríem.
Per als ricatxos, ja sabeu, hi ha fins i tot amnisties fiscals i no valen cobles ni que les tombe el Tribunal Constitucional. Quina amargor, recordar quan érem jovenets i anàvem a les manifles que muntava Eliseu Climent a cridar allò d'«Amnistia, llibertat i estatut d'autonomia!» L'amnistia, com el paradís de Milton o de la Bíblia en pasta, s'ha convertit en una cosa que no era. Si ara dius amnistia, et refereixes a les regalies fiscals que han rebut 30.000 espavilats que viuen de collons mentre ens toca suportar el rescat dels bancs, veure com se'ls venen per un euret o dos i aguantar el sarcasme que t'expliquen des del govern de l'Estat que tot això té un cost «zero» per als i les contribuents (quin fart de riure, eh?).
Amic de la pobreteria com jo: tu, mentrestant pensa que tot podria ser pitjor i continua mitja setmana al bar parlant del penal, de la jugada de falta del teu ídol futbolaire (defraudador, també) de la Copa d'Europa o de l'equip de fumbol de tus amores. L'altra mitja setmana passa-la igual esperant la propera jornada de lliga o el torneig d'estiu de rigor. Mentre (sé fuerte, que la legalitat està per a complir-la) els amigatxos de Montoro continuaran evadint i nadant en l'opulència des de la coberta d'un iot o la màxima preocupació nostra (i de l'alcaldessa) serà com gestionar i salvar el club esportiu Castelló. Que el fumbol, com les processons o els pregons i les cercaviles, donen molts votets i no salvar famílies dels desnonaments més bèsties.
En fi, si et penses que els governants els tenim per a fer algun servei públic, vas dao. Si alguna vegada creus que la llei t'empararà, deixa el Marca o l'Sport i observa la realitat. Potser no és el que voldríem. La culpa no li la tires a Montoro ni tampoc als defraudadors. La culpa la té la gent que ha votat a aquesta gent i especialment els treballadors o les treballadores que acaben votant a la dreta o a la neodreta. A pagar-ho pebrereta, com sempre. Que tot va igual i els la bufa tot i damunt se'ns riuen a la cara. Res, a seguir gaudint del fumbol i a gaudir del votat.
Si el mes passat ens van passar l'Ibi i aquest mes ens asclen amb la renda, és tot legal (que no ètic) i ja saps: la legalitat està per a complir-la. Després no et queixes, sé fuerte: salvaran bancs, equips de fumbol i el que vulgues amb el dolor de les nostres costelles. Per a nosaltres no hi haurà res, ni el dret constitucional a la vivenda.
Buenas notxes, bona nit!
