Els xamfrans són perversos. Ahí convergeixen fluxos de trànsit que s'hi troben i, per tant, pot succeir qualsevol cosa: un accident o una sorpresa; una col·lisió o una encaixada de mans. Ahí acaba un carrer i, si ens atrevim a creuar-lo, en comença un altre. I poques vegades sap un el que comença en el moment en què comença. Quan una llibreria està ubicada en un xamfrà, les possibilitats i els perills es multipliquen. No tingues vergonya i acosta't a aquest tuguri cultural que és la llibreria Herrero, perquè és una cosa que no costa diners. La llibreria de Vicent sacralitza els llibres. Quan entres, veus els prestatges com els altarets de les capelles on estan col·locades les figuretes dels sants. I ací, els llibres també són sants.

Observen els lectors. Esperen. Són gent estimada o proscrita que sol·licita amor, perdó, identificació. Els llibres sol·liciten fidels. A mi, particularment, m'agrada que un lloc per a llibres puga reclamar la seducció absoluta perquè llegir és també això, la seducció per a totes les coses. Llegir és integrar, introduir en els temes tots els temes. Una llibreria sempre serà un punt de partida cap a cada tema i cada lloc del món.

Les llibreries contribueixen, com la resta del comerç al menut, a refermar la pròpia identitat del barri, de la ciutat. Sense aquestes, la nostra societat no seria la mateixa. A més, propicien la trobada i la convivència de les persones, generen un cabdal de relacions i afavoreixen la socialització. Qui entra en una llibreria i adquireix un llibre, sap que duu un valor afegit ja que, amb cada llibre tenim tant les històries creades per l'autor com també una part important de la pròpia llibreria. Una llibreria no és res sense un llibreter habituat, perquè un va a una llibreria pel que busca, però sobre tot pel que no sap que busca. I ahí és on la imaginació i la sapiència, quan no la perversitat del llibreter juguen un paper important. I Vicent, canalla com és, això ho sap fer. Et pot apartar, i dir-te a cau d'orella o en veu baixa, com els que passen brossa per a fumar: «tinc «Los mejores cuentos infantiles» d'Ana Botella, o un llibre firmat de Paul Auster. Potser, si açò fóra la ciutat que molts polítics creuen que és, i la firma del novairoqués apareguera en una tenda de segona mà, la notícia apareixeria en la portada de «The New York Times.» Ací, en canvi, tot té un aire més casolà i secret: segurament, algú, en buidar un pis, es desprén d'uns llibres que creu sense valor, ve Vicent i alfarrassa. A mi ja em va bé, per a poder escriure un article de costum, com els que fan a la premsa de Madrid. Ja ningú inventa res que no forme part de la vida, de la roda de la fortuna.

Una llibreria com la de Vicent obri línies de relació i de fuga, posa en conversació milers i milers de títols, dissenys, icones. Funciona com una màquina surrealista d'analogies inesperades. Pense que les llibreries haurien de presumir, en les parets i en els seus webs, dels autors que les han visitades i dels llibreters que les han convertit en el que són. És curiós que això ocorra en els cafés i els restaurants amb solera i que no siga freqüent en les llibreries. És, simplement, una idea.

Esnifar llibres

Addicte com sóc, m'agrada l'olor dels llibres i el plaer d'esnifar el seu paper; m'activa la curiositat quan els obri i cap a on em duen les puntes dels dits. Les bones llibreries són preguntes sense resposta. Són llocs que te provoquen intel·lectualment, que xifren enigmes, et sorprenen i et plantegen reptes, t'hipnotitzen amb la o cacofonia que creen la llum i les ombres, els anuaris, les portades, la porta en obrir-se, els moviments de cap que diuen hola i adéu, la gent en moviment.

És probable que les millors llibreries es construïsquen sobre un fons editorial sòlid, però també sobre coses invisibles. Sobre aquesta classe de missatge mut que, per exemple, s'eleva des dels prestatges de la Llibreria Herrero quan un volum sàviament col·locat (les Màximes de Chamfort, per exemple) alça el seu embruix per sobre de tots els altres i produeix en el lector un enamorament galvànic perquè aquell llibre li murmura que la llibreria parla el seu mateix llenguatge, que està tan boja com ell, que el comprén.

I una vegada sacsejat per aquesta descàrrega de voltatge perillós, el lector regressarà una vegada i una altra per a trobar replicada la seua pròpia fe en la literatura. Per a saber-se part d'un temple on es ret culte a la seua mateixa gola tòxica, extravagant i desmesurada.