eEl passat quinze de desembre escrivia en el meu article setmanal a Levante de Castelló que cada vegada que la consellera Montón presentava una denúncia al jutjat, era el preludi de noves retallades en la sanitat dels castellonencs. Que com no trobava cap excusa, havia decidit anar acumulant factures fora de contracte des de 2005 fins a 2015 a l'Hospital Provincial i portar-les a la Fiscalia. Factures que no eren ni més ni menys que les que s'amuntonen a la seua conselleria de Sanitat.

Efectivament l'any 2016 Carmen Montón va acumular més de 745 milions d'euros de factures en els hospitals valencians que eren exactament iguals que les de l'hospital Provincial de Castelló del període abans esmentat. En concret, a 30 de l'any passat, els calaixos de la consellera acumulaven factures sense consignació pressupostària per un import de 745.809.460 euros dels quals, per cert, el 50% corresponien al seu mandat com a consellera. S'havia de tindre la cara com el feldespat per a denunciar allò que és pràctica habitual no ja en totes les administracions públiques, sinó especialment en la que l'ínclita Montón gestiona. Perdó, gestiona no; perquè com a ella li agrada dir, no ha vingut ací a gestionar sinó a fer política.

Però el més fort ve ara! En el passat consell de govern de l'Hospital Provincial, van passar els 12'8 milions d'euros que la consellera Montón ha gastat en factures no pressupostades en 2016. O siga en el primer pressupost que la nova administració sanitària valenciana elabora per a l'Hospital Provincial, s'han gastat fora de contracte la respectable xifra de quasi tretze milions d'euros. El que fa un any era un 'pufo'; el que fa un any era un 'frau'; el que fa un any algun diputat socialista deia que 'se lo han llevado crudo', ara com un bumerang li esclata en la cara a la responsable de la sanitat de tots els valencians. Si li va portar a la Fiscalia 30 milions d'euros en factures acumulades en deu anys, a este pas, en escassos dos anys i mig, li podrà portar la mateixa quantitat. Però lamentablement, el fum de les cortines no serà suficient per tapar els acomiadaments de l'Hospital Provincial de Castelló, ni les retallades de serveis, ni l'augment exponencial de les llistes d'espera, que comencen a ser ja quilomètriques.

Les cortines de fum per tapar la seua nefasta gestió, no sols se li han tornat en contra, sinó que a més no són prou combustible per a tapar la baixada de la qualitat assistencial. Als comiats, a les retallades i a les llistes d'espera, ara s'ha sumat la caiguda de l'activitat quirúrgica en més d'un 30% en el que va de legislatura, mentre que les llistes d'espera de cirurgia s'han multiplicat per sis com a conseqüència de l'eliminació de prop de cinquanta llocs de treball.

El desconcert a l'Hospital Provincial és total i en estos moments hi ha professionals que abans aspiraven a treballar en ell i que ara se'n van perquè les condicions laborals i assistencials s'han deteriorat a nivells alarmants.

Com és possible que un centre valorat per la seua atenció mèdica i pel tracte humà dels professionals s'estiga tirant a perdre per una nefasta política sanitària des de la direcció política de la Conselleria? Fins a quant els castellonencs hauran de suportar este autèntic pufo que és la gestió sanitària de l'administració Montón?

La resposta és fàcil: fins les pròximes eleccions. Esperem que aleshores no siga massa tard per revertir la situació de l'Hospital.