Escolte unes declaracions de la portaveu popular en l'Ajuntament de Castelló, una senyora o senyoreta el cognom de la qual rima amb xupladelfrasco, xurrasco, fardasco, atasco, monegasco, etc. en què es queixa que Castelló, d'estiu, està igual de morta i avorrida que sempre. Xupladelfrasco Monegasco ho compara amb Benicàssim i altres localitats més vives (d'estiu) i li tira la culpa a l'actual equip municipal. Convindrà amb mi Xurrasco Fardasco que quan manava el president del govern del frondoso bigote, i els populars eren una plaga que ha deixat el país més pelat que un bancal d'oliveres atacat per la Xylella fastidiosa, no van fer res per a dinamitzar Castelló i el lloc més cool d'Estambul (i el que promocionaven amb dinerets els quals potser seria divertidet investigar d'on van eixir) eren les Platgetes de Bellver: que si ara un campionatet de pàdel, que si una remulladeta en l'arena immaculada sobre la qual resplendien les dents de la primera dama? Que si una recepció amb convidats de campanetes i pernil de bellota i canapiés d'allipebre de beluga? En fi, que mentre robaven a mans plenes no els preocupava la vida nocturna o diürna de Castelló, eixa ciutat que les panderoles king-size prenen a l'estiu i et planten cara a totes les terrasses.
Ara sí. No sé quina pressa tenen. El que no van fer ells amb alcaldes i legislatures més llargues que una llonganissa de Pasqua, ara volen que es resolga en dos anys. De tota manera, independentment de l'oferta, no pensa Atasco de Xurrasco que algú de Castelló, d'eixos i d'eixes que bufen en caldo gelat i passen l'estiu a Benicàssim es quedaran a passar l'estiu ací o vindran per la nit, ni que tocara Rostropovich? Renunciarien al pisto que es donen a l'ascensor quan diuen: «pos natros ara que la meua neteta ja acabat l'escola, demà ja mo n'anem a Benicàssim». En quin cap cap? S'ha begut l'enteniment, la portaveu.
Mutatis mutandis, els de la Diputació fan igual. A alguna llumenera creativa, proactiva, empoderada, d'eixes de fer valer o posar en valor, se li va ocórrer de posar un nom de campanetes a la sala-capelleta-patiet de Les Aules per a donar-li més rimbombància a la sala, i van i li encolomen: «Espai Cultural Obert». Farem algunes precisions: el nom no és nou, diguem-clar: és un plagi amb totes les vocals i consonants. Des de començaments de mil·lenni és el nom que llu l'Espai Cultural Obert Pou de Beca», el primer slow-food i garito de km 0 de la província. Però clar, els de l'Espai Cultural Obert Pou de Beca són més rogets que una pebrera (roja) o una tomata de penjar (i si pogueren els o ens penjarien). Segona reflexió: «Espai Cultural Obert de què»? Ho dic perquè no hi he notat cap canvi d'horaris, ni que facen concerts nocturns ni cosetes d'aquestes. Alguna vegada hi he exposat, he anat a unes quantes inauguracions, etc. i sabem que allà qui realment mana són els i les guàrdies de seguretat. I tenen molta mala castanya. A les nou en punt (les 21 h) xapen l'exposició i t'envien a la puta calle (sic) sense contemplacions i si vols seguir comentant la mostra, vas i t'asseus a una terrasseta de la mateixa plaça. A una amiga meua ni li va anar el diputat de Cultura a la inauguració. Clar que crec que va ser l'última exposició d'abans que allò es transformara en un rutilant espai cultural obert. Moliner, amb qui et jugues els quartos? Mira a vore si no t'estan prenent el pèl, perquè m'ha dit una garsa que la pintureta anamòrfica que et van plantar, com un sambori, a l'última Nit de l'Art enmig de la plaça va costar un cabàs d'eurets, quan a Castelló, fotògrafs locals com Paco Rangel (sense anar més lluny) ja hi havien posat un grapat de perspectives anamòrfiques molt famoses (la del quadre «Jean de Dinteville i Georges de Selve, els Ambaixadors» de Hans Holbein el Jove) per setanta garitos i cantonades de Castelló l'any anterior. Sense que li costara cap centimet a l'erari públic i sense haver de traure la trompeteria de dir que hem portat un artista de fora, oh meravella del mundo mundial que mires per un forat o per una lupa i veus l'octava meravella, oh espai cultural obert provincial i provincià!
Al capdavall, Castelló a l'estiu serà el que serà, però només amb lamentacions i amb anamorfismes de barraca de fira no es farà res i menys encara si qui es lamenta i es plany és dels qui més té que callar. Bon estiu, buenasnotxes, bonanit!
