Als carrers de Castelló va començar a escoltar-se als darrers anys del passat segle una estranya llengua eslava que, encara que no s´entenguera, sonava familiar. Era l´idioma dels primers romanesos que arribaven a la nostra ciutat, molts d´ells procedents de Targoviste. Membres de l´església adventista d´aquesta població van contactar amb els seus companys castellonencs i aquests els van parlar de les facilitats que el mercat laboral oferia, sobretot en el sector ceràmic. Darrere d´aquests primers romanesos de Targoviste en van venir molts d´altres atrets pel «efecte crida» de veïns seus que havien arribat amb anterioritat. La comunitat romanesa a la província va arribar a constituir el 15 per cent de la població, just abans de la crisi econòmica. És lògic, per tant, que quan es va plantejar un agermanament, aquesta ciutat fóra la primera candidata.A la nostra ciutat s´ha desenvolupat una «vida romanesa» majoritàriament ben harmoniosa i de fructífer intercanvi. La nova població s´ha integrant a la vida col·lectiva de la ciutat, assimilant els seus costums, gustos i hàbits, transmitent a més als castellonencs actes i tradicions de tota mena.

No és en absolut estrany, donades les característiques que ens unixen, la més important de les quals són les nostres llengües respectives. Indiscutiblement, si hem de parlar d´integració ens hem de fixar en els xiquets i xiquetes vinguts ací durant el primers anys de la seua vida o nascuts ja a Castelló de pares romanesos. A les nostres escoles aquest alumnat parla amb tota normalitat el valencià que ha aprés, cosa que ens omple a tots d´orgull. La interrelació ha funcionat, i són molts els actes culturals en els quals el col·lectiu romanès participa de forma activa, com ara l´Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó. A més, el Dia Nacional de Romania, al desembre, se celebren actes commemoratius en els quals ambdós grups intercanvien el millor de les seues cultures i literatura.

La crisi ferotge va castigar amb particular cruesa els romanesos a Castelló i molts van haver de marxar al seu país, o a altres destins europeus, en busca de noves oportunitats. Però, inclús ara, resta a la nostra ciutat una nombrosa població d´origen romanès. Tots són importants per a bastir una ciutat cada dia més pròspera. Estem convençuts que l´agermanament de Castelló amb Targoviste, aprovat en el darrer plenari de l´Ajuntament de Castelló, contribuirà a fer més fermes i profundes les nostres mútues relacions, que per exemple ja s´han plasmat en matèria policial amb el projecte Proxpol.

Des de que el rei Jaume I la va fundar al segle XIII, Castelló ha estat una ciutat d´immigrants: primer van arribar catalans i aragonesos, i segles després, gent provinent d´altres territoris d´Espanya, com Andalusia, Múrcia, la Manxa, Extremadura... Ara, a finals del segle XX i durant les primeres dècades del XXI, heu arribat sobretot romanesos, a més d´altres com gent del Magrib o dels països de Sud-Amèrica. I tots sou benvinguts, perquè aporteu al Castelló de tots el vostre treball, la vostra voluntat de construir un futur, per a vosaltres i les vostres famílies, en pau i en llibertat. Nosaltres us oferim el millor que tenim: una llengua germana, una cultura integradora i un futur a compartir.