si he de ser sincer, i tinc eixe perillós costum, confessaré que quan el Govern català anuncià que aprovaria les lleis de desconnexió pel procediment exprés, i que per fer això caldria una reforma urgent del seu reglament, alguna cosa em va grinyolar des del punt de vista de la pulcritud democràtica. Entenc que s´enfronten a una situació absolutament excepcional, però no m´agradaven les formes. Això de poder aprovar lleis sense gairebé temps perquè l´oposició esmene, no em fa el pes. Després ho vaig contextualitzar un poc, en adonar-me que no és en absolut un procediment tan extraordinari ni tan singular, de fet l´aprovació de lleis pel sistema de lectura única, és d´allò més habitual a l´ordenament jurídic de l´Espanya autonòmica.

El reglament del Congreso de los Diputados ho recull al seu article 150, i el Senat en el 129. El reglament del Parlament andalús ho recull en el 136, i el d´Astúries en el 165. Castella-Lleó ho regula en el seu en l´article 168, i Castella-La Manxa en el 130 del seu. El reglament de l´Eusko Legebiltzarra ho desenvolupa en el 163, i el Parlament gallec en el 134. El Parlament de les Illes Balears determina el procediment en l´article 145, mentre que el Parlament canari ho fa en el 148. I Madrid? Doncs Madrid en el 167 i Cantàbria en el 139. L´Asamblea d´Extremadura ho incorpora en l´article 157. I les Corts Valencianes, sí, també el nostre legislatiu, en l´article 135.

Este tipus d´articles estan pensats per a lleis menors, per així dir, per a processos urgents però sense gran transcendència. Però el cert és que se n´ha fet un ús en qüestions més que fonamentals. Un parell d´exemples d´ací i allà. Les Corts Valencianes van usar eixe article per a tancar la RTVV. Així, amb presses i sense debat. Però encara n´hi ha de més gruixudes. El Congreso es va servir de la lectura única per modificar la Constitució en 24 hores, canviant el text que havia estat aprovat en referèndum, per entregar la sobirania econòmica d´Espanya als poders financers, privilegiant el pagament del deute per davant dels serveis públics. I també van usar eixe procediment abreujat, per canviar de Rei. Sí, sí. Per a aprovar una llei per a poder canviar el cap d´estat en 24 hores. I és que aquells «Pares de la Constitució» als que alguns volen convertir en paradigma de la saviesa jurídica i ponderació democràtica, no havien previst com es podia fer un canvi de Rei sense la mort d´este. I en més de 30 anys de legisladors, tampoc no es va desenvolupar. Supose que en el moment de la redacció de l´anomenada Carta Magna, ningú no pensava que caldria desempallegar-se del Rei, perquè es dedicaria a empaitar coristes, matar elefants, i fer negocis tèrbols amb els xeics més sàtrapes d´Orient. Els que financen la gihad.

I com és que ara actua el Tribunal Constitucional, en sessió urgent i extraordinària, si només s´aprova un article d´un reglament que és rotundament constitucional? Doncs perquè el Tribunal pressuposa (i en política se li val, però no en dret) que es voldrà fer ús d´eixe mètode per aprovar lleis d´immens calat, i difícil o nul encaix en la Constitució. Però encara no ha passat res d´això! El Tribunal Constitucional suspén cautelarment una norma constitucional, per si de cas en volgueren fer un ús inadequat. És molt greu.

Em sembla la ruptura d´una de les darreres fronteres de la separació de poders. Els que saben d´estes coses, diuen que al TC hi ha ja un creixent malestar amb el govern de Rajoy, per l´ús abusiu que fa de l´alt tribunal per resoldre qüestions polítiques que el Gobierno no sap, no vol o no pot resoldre. L´intent d´atorgar poders al TC perquè pogueren destituir càrrecs públics es saldà amb fracàs, al tindre alguns dels membres del Tribunal, un rampell de dignitat legal i democràtica, just el que li falta a Rajoy i al seu partit.

Resum. Hi ha una cosa que els demòcrates li haurem d´agrair al procés català (amb independència de si s´hi està a favor o en contra) i és destapar les vergonyes d´un estat en fallida democràtica. Amb clavegueres i guerra bruta al Ministeri d´Interior, sense separació de poders, i tot sotmés a un govern suportat per un partit corrupte, un President mentider, i amb el vistiplau de Ribera i l´exercit cunyat.