19 de agosto de 2017
19.08.2017
Opinión

Equidistància

"Com tingues un pensament mínimament elaborat, oblidat de poder debatre sobre ell, perquè impera el binarisme. El pensament simple de sí o no. Els zeros i els uns, comportant-se com a huns"

19.08.2017 | 12:12

Tu a qui vols més al pare o a la mare?" I la xiqueta innocentment diu que tots dos igual, i l´acusen d´equidistant! Com si ser equidistant, sempre fos una cosa negativa. "Tu què prefereixes xuclar-li els mocs a un vell o beure't un got de pus calent?" "Ai!, quin fàstic! Jo cap de les dues coses", i l´acusen d´equidistant per no triar entre la nàusea i l'oix. "Tu que prefereixes la cervesa o el vi", i com tu sigues de beure Bíter, ja et pots donar per fotut, que et tornaran a titllar d'equidistant, utilitzant el concepte com una bala. Equidistant. Pum!

Si dius que l´oposició de Veneçuela està liderada, i això és un fet, per colpistes; i que ha provocat morts al carrer dels que l´ONU no se n´ocupa en els seus relats, et diuen que estàs amb el govern. Si dius que el Govern de Maduro no ofereix garanties democràtiques (altres països tampoc, clar, ja ho sé, però si no els importa estic parlant ara de Veneçuela), i que ha creat una segona cambra legislativa perquè no accepta el resultat de les eleccions en les quals pergué el control del legislatiu, o que el seu règim és responsable de la mort de desenes de persones (estos sí que els certifica l'ONU, veges tu!); aleshores eres un colpista terrorista.

I és que un dia vaig escriure que el problema de Veneçuela era que l´oposició no era gaire millor que el govern, i que el govern no era substancialment millor que l´oposició. I em van ploure de tots els costats. Van parlar d´equidistància. Eixe nou mantra "ompleboques" que els binaris gasten per distingir qui és bo i qui és roí. Qui mereix respecte i qui menyspreu.

Fa uns dies hi va haver una manifestació nazi als EUA, que protestava per la retirada de l'estàtua del General Lee, supremacista blanc. Jo no gaste mai la paraula nazi, perquè fer-ho amb l´alegria que ho fan alguns, és absolutament banalitzador d´uns fets d'extrema gravetat en la memòria d´Europa. Però quan algú es tatua una creu gammada al pit, es manifesta amb banderes nazis (creus gammades, creus celtes...i fins i tot una de la Falange Española y de las JONS), reivindicant la supremacia blanca... No dir-los nazis, és blanquejar la realitat, i ignorar la història. També ignorar que la història té una lamentable tendència a repetir-se.

Vaig escriure un tweet que venia a dir: «El contrari de nazi és demòcrata, no comunista». A alguna gent li va semblar que anava ben encaminat. Perquè el que reclamava en el tweet era que qualsevol persona decent, amb la ideologia que tinga, si és demòcrata ha d´estar frontalment oposat al nazisme i les seues expressions. Paradoxa de Popper.

Però dues persones es van ofendre molt. Dos militants comunistes entraren a sac. El seu argument era que l´Exèrcit Roig era qui havia aturat el nazisme, i no els demòcrates. Com si això entrés en contradicció amb el que jo havia dit! Com si això no deixes fora del concepte "demòcrates" als comunistes. Ells sabran!

Però vegem-ho. Just en acabar la guerra es va preguntar als francesos qui consideraven que havia fet més per aturar el nazisme. Més del 68% va dir que l´URSS, amb poc menys del 18% quedà els EUA, i al voltant del 13% digué que la Gran Bretanya. Uns anys més tard van tornar a preguntar, i aleshores l´URSS ja havia perdut gran part del percentatge malgrat que continuava al capdavant, i els EUA creixien amb força i la GB estirava el collet. Eixa mateixa pregunta s´ha formulat recentment. Més del 60% creu ara que els EUA, i l´URSS i la GB gairebé empaten sense arribar cap d´elles al 20%. Personalment crec que això és el resultat de la propaganda americana tots estos anys. Les imatges de la bandera de la URSS sobre el Reichstag és una icona que no enganya. L´exercit roig jugà un paper més que determinant en la derrota del nazisme. Esta realitat, però, no inhabilita en absolut el que vaig dir al meu tweet. El problema torna a ser el binarisme. Em van dir "equidistant".

I és que la simplificació dels problemes complexos, comporta això. Com tingues un pensament mínimament elaborat, oblidat de poder debatre sobre ell (que t´ajudaria a saber si estàs o no enganyat), perquè impera el binarisme. El pensament simple de sí o no, de blanc o negre, de bé o malament. Els zeros i els uns, comportant-se com a huns.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

EL HUMOR GRÁFICO DE XIPELL


anteriorsiguiente

Playas en la Comunitat Valenciana

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre las playas de Alicante, Castelló y Valencia y el mapa con todas las playas. ¡Vota tu playa favorita, envía fotos de las playas y decide dónde pasar tus días de sol!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine