Quan vaig entrar a formar part del Govern municipal de Castelló, en funció de les àrees de gestió que em van correspondre per l'acord de govern, em vaig trobar amb uns 30 o 35 funcionaris a càrrec meu. De seguida va arribar algú que em va recomanar que vigilés, perquè "tots eixos han entrat amb el PP". Evidentment! El PP feia 24 anys que estava al govern. De fet, més del 65 % del funcionariat no havia conegut altre govern que el règim popular. I en qualsevol cas, no va en la meua natura pressuposar. Preferisc enganyar-me i rectificar, que enganyar-me sense possibilitat de correcció. Vull dir que sempre done un marge de confiança a la gent.

A més a més, haver aprovat unes oposicions en època d'un determinat govern, no hauria de significar necessàriament una identitat ideològica. Ho crec fermament. Així que d'entrada no vaig fer cap canvi en l'estructura administrativa. Vaig seure amb molta gent, vaig escoltar molt, vaig explicar el que m'agradaria fer en les meues àrees de gestió... I en general em vaig trobar amb molta col·laboració, i algun remugament. Als remugons, els refractaris a qualsevol canvi, als que et miren amb eixe posat de: "jo sóc fix i tu eventual", en llenguatge col·loquial els hi vaig dir cactus. Gent que va creixent al sol que més calenta i que està ple de punxes a tall de defensa, que fan molt difícil que t'hi pugues acostar. "A eixos ni aigua" em va dir algú, oblidant que els cactus en necessiten poca. A eixos el que toca és un control exhaustiu de la seua feina, una vigilància del compliment del seu treball, i si no compleix, contra les seues punxes, la capacitat del gestor d'advertir, avisar, recriminar i si toca, sancionar. Contra les punxes cal mà dura, el guant de seda s'estripa ràpidament.

La gran majoria de la gent, ja ho he dit, s'acoblaren molt bé a la nova jerarquia. Cap problema. Però furejant per les capacitats, les aptituds i les actituds del funcionariat, vaig trobar gent talentosa absolutament desaprofitada. Recorde que un dia vaig tornar al despatx dient: "he trobat un tio brillantíssim, amagat darrere d'un ficus". I des d'aleshores els hi vaig dir "ficus". Aquella gent que havia estat arraconada per l'anterior govern, per qüestions ideològiques, o de desconfiança, o de no coincidència amb allò que el poder polític volia fer, i el tècnic proposava, avalava, defensava.

Apartar ficus i deixar que esta gent emergís és la millor de les inversions que vaig fer en l'any i poc que vaig estar com Vicealcalde. I amb esta lliçó apresa vaig arribar a València.

Si a Castelló depenien directament de mi 30 o 35 persones, al SERVEF en són 1350, i si sumes INVASSAT i Direcció General de Treball, superen llargament les 1.600 persones les que tinc, d'alguna forma, a càrrec. A València he tingut la sort de què m'acompanyen en l'equip directiu tres directores Generals, amb qui compartim la visió de què per a fer tot el que volem fer, necessitem la millor gent. I poc importa com pensen, si van a missa, si els agrada el futbol o a qui voten, mentre sumen al projecte i facen bé la seua feina. I així ho hem encarat.

S'han fet alguns canvis en el tercer i quart escalafó, clar. Gent que s'ha jubilat, gent que m'ha vingut a vore i m'ha dit que no es veia en cor d'aguantar el ritme que imposàvem, gent a qui he anat a vore per dir-li que pensava que no estava aguantant el ritme que imposàvem... I en general, les substitucions s'han fet amb gent de la casa. Apartant ficus. Una persona a qui vaig proposar per un ascens en la seua carrera professional, em va vindre a explicar honestament que havia ocupat càrrecs de confiança amb l'administració del PP. "Ho sé", li vaig dir. I vaig afegir "si en 35 anys que portes de carrera, dels quals els últims 20 amb governs del PP, no hagueres progressat des del dia que vas entrar, jo ara no et faria esta oferta". Acceptà. Encertàrem. Està fent bé la seua feina. Molt bé.

Tinc formació i experiència en gestió de recursos humans. Sé el que estic fent (la falsa modèstia no és pas una virtut). Que altres ens diguen sectaris, és un insult a la intel·ligència. Però no els ho tindrem en compte, ells d'això no en tenen. Nosaltres volem la millor administració, canviem allò que no funciona, reforcem i incentivem a qui ho fa bé. Sense preguntar amb qui dinen el diumenge. Ho dic també pels que ens diuen que som tous, o ens reclamen una ràtzia. Que no compten amb mi. En el meu projecte d'administració, de ciutat, de país... Hi ha lloc per tothom, a condició de fer les coses bé. I honestament, em fan falta, sense delegar no hi ha gestió que aguante.