LLa setmana passada vaig començar una sèrie de tres articles sobre les tres qüestions que més preocupen als espanyols i a les que els diputats del Congrés no consideraven prioritàries a la vista dels debats bizantins en que s'engrescaven. A saber: el terrorisme, el desafiament separatista i la recuperació del treball perdut durant la crisi. Després del primer dedicat al terrorisme, no puc més que parlar ara del desafiament separatista de Catalunya.

Convé tindre bona memòria i recordar algunes coses. Aquells que promouen este desafiament separatista mai han volgut dialogar -per més que ara, com Puigdemont o Joan Tardà el passat dimarts, així ho manifesten-. El seu referèndum d'independència no ha estat negociable, mai!. O se'ls deia sí, o se'ls deia no. Però mai s'ha plantejat com una qüestió a negociar.

La majoria parlamentària del parlament català, sabia des del principi que el president del Govern d'Espanya no podia autoritzar el referèndum, perquè estem parlant de la sobirania nacional, que no pertany al president del Govern, ni al Govern, ni al Congrés, ni al Senat; sinó que pertany -i ho sabien- al conjunt dels espanyols.

Sabien des de fa molt de temps que el president Rajoy, no anava a autoritzar el referèndum, perquè no podia i perquè els ho va dir amb meridiana claredat; però no els va importar. Van preferir seguir en el seu camí cap a ninguna part.

Sabien que anaven contra la Llei, i sabien que sense Llei no hi ha ni Democràcia, ni Estat de Dret. La democràcia naix amb la Llibertat, però viu amb la Llei.

Sabien que ningú els hi anava a donar suport en Europa; ningú. Com així ha sigut. Ni en Europa ni en cap país del món. I sabien -i saben- que si Catalunya marxara d'Espanya, també marxaria d'Europa.

Malgrat això, van seguir en una sort de fugida cap endavant que no condueix enlloc. Tots se miren els uns als altres i desconfien els uns dels altres. Però ningú entre el bloc separatista ha estat capaç d'exercir un lideratge i preguntar-se, 'Què estem fent? On anem?' i a continuació fer el més difícil: rectificar. No hi ha ningú, ni tampoc l'ha hagut en tot el procés.

Un procés que ha servit per dividir com mai a la societat catalana; per a que tinguen una força com mai s'havia vist els més extremistes dels extremistes; una sort de borinots troglodites especialistes en empatar assemblees de més de tres mil, de criar-se en tribus i de qualificar d'execució extrajudicial, la mort a mans dels Mossos dels terroristes responsables de la matança de les Rambles.

Que estos trossos d'ase demanaren el cap d' Artur Mas i que els el serviren en safata de plata és tot un disbarat; però vore'ls dirigir el procés separatista, encara és un disbarat més gran.

El Govern d'Espanya mentre tant, què ha fet? De moment anar atenent les necessitats dels ciutadans de Catalunya. Els ha evitat la fallida, ja que com a comunitat autònoma no podien finançar-se en cap mercat perquè no generaven confiança ninguna. Els ha pagat els deutes; els ha pagat als proveïdors, que no podien cobrar de l'administració de la Generalitat de Catalunya.

Ara continuen els despropòsits. No poden fer el referèndum que pretenen perquè no tenen competència legal per a fer-lo; ni la Constitució, ni l'Estatut, ni ninguna Llei els ho permet. I perquè no pot decidir sobre el conjunt d'Espanya, sols una part d'Espanya, privant a la resta de la gent del seu dret a decidir sobre el seu país.

Pretenen dir que ara ho poden fer perquè han fet una llei: la Llei del Referèndum. Eixa llei no va estar qualificada per la Mesa del Parlament; no anava en l'ordre del dia del plenari de la setmana passada; no se van admetre esmenes de l'oposició ni es va acceptar el debat; la Mesa no va admetre recursos al Comitè de garanties estatutàries, per determinar si és o no constitucional el projecte de llei; no hi havia terminis i temps legals per aprovar-la i encara així, l'han aprovada saltant-se a la torera tots els procediments.

I en un nou disbarat, per no anomenar-lo directament, un colp d'Estat, al dia següent aproven una Llei de transitorietat que suspèn la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i deixa a la intempèrie legal a tots els ciutadans de Catalunya. Han aprovat una Llei il·legal; han convocat un referèndum il·legal. Açò no s'havia produït a Espanya mai, des de que vam recuperar en 1977 les llibertats i la democràcia. Este és el legat que alguns van a deixar de la seua activitat política.

Davant d'uns fets tan greus és convenient que els constitucionalistes estiguem junts, per a donar suport al Govern i que este actue amb proporcionalitat i amb intel·ligència, amb tranquil·litat i amb fermesa. La obligació del Govern es complir i fer complir la Llei. Espanya és un Estat de Dret i ací la llei se compleix. Una llei que es igual per a tots.

I el dia 2 d'octubre, ja en parlarem.