Els esdeveniments s'estan precipitant a tal velocitat que tal volta, hui, aquest article ja estiga desfasat. Per algunes persones el 1 d'octubre romandrà en la nostra retina com el dia en què van ser vulnerats els drets civils fonamentals. Les càrregues policials contra la població indefensa papereta en mà són imatges que tardarem a esborrar de la memòria. Com la policia carregava contra persones en les mans en l'aire, o aixecades, o contra gent gran, a algunes ens fa replantejar-nos si realment vivim en democràcia.Era necessària eixa agressivitat contra la població indefensa? Si el govern de l'estat s'ha fartat de dir que el referèndum era il·legal, no haguera estat suficient no reconèixer el resultat? Quina intencionalitat tenia tanta violència? Impedir la votació per deslegitimar al govern català?

No es poden posar tanques al camp, no hi ha suficient policia en tot l'Estat per usurpar a tot un poble el dret a vot. Per molt que es van esforçar les televisions estatals en pegar-li la volta a la truita, ací vivim al País Valencià, i tothom tenim amics o familiars vivint a Catalunya, així que van tindre tot el dia notícies de primera mà, sense manipulació mediàtica, que poc o res havien de veure en el que ens explicaven a la tele. Cues interminables en les escoles des de les 05.00 del matí, de famílies senceres, pares i mares, fills i filles, iaios i iaies, tothom esperant pacíficament, això sí, amb una calma tensa, el seu torn per votar. Ja va advertir Ada Colau uns dies abans que calia baixar el nivell de testosterona i pujar el de feminisme, amb un bon grau de formació en igualtat, es podria haver estalviat l'atropellament viscut. Les persones que tenen cura d'altres persones, estimen la vida i no la maltracten.

Per acabar d'arredonir l'acumulació de despropòsits que estem patint, faltava el discurs televisat del ciutadà Felipe de Borbón, tants anys preparant-se per a ser monarca i quan té l'oportunitat de mitjançar en el conflicte i reforçar la figura de la monarquia, opta per trencar ponts, donant suport només a la banda que li assegura la seua pròpia supervivència, mostrant un menyspreu absolut cap a la ciutadania organitzada que el diumenge va voler manifestar la seua opinió en les urnes i que va ser vilipendiada o brutalment reprimida. Si la monarquia ja costa de digerir, ahir el seu representant va deixar clar a què estaria disposat per tal de perpetuar-se en el tron.

S'evidencia doncs la necessitat d'una mediació que sembla que només la mesa de partits polítics per la llibertat, la fraternitat i la convivència, ha tingut la capacitat de proposar. Almenys una de les parts amb capacitat de negociar sí que troba la necessitat d'eixir de la dinàmica acció-reacció en la qual estaven enrocades. Tal volta part de la solució implique iniciar un procés constituent que permeta reformar l'actual Constitució que està fent aigües per totes les parts.

Si tenim en compte que aproximadament menys d'un 20% de la població que resideix actualment a l'Estat Espanyol va votar la Constitució del 78, igual entendríem millor com moltes persones estiguen demanant la seua revisió. Partint de la base que l'Estat Espanyol té un caràcter plurinacional, i amb tot el respecte per la idiosincràsia de cada poble, s'evidencia la necessitat de què cada autonomia puga decidir lliurement i democràticament quina relació vol amb l'Estat.