P ere Roc remata la partida. Està en la final. Ha convençut davant de Puchol II i davant de Marc. Ha mostrat una solidesa pètria. El jove Rodrigo, nascut en les entranyes del club de Benidorm, que va jugar a llargues, a galotxa, a raspall, que va entusiasmar en el Mundial d'Holanda jugant a One Wall, fins a captivar els millors nord-americans i que va recalar en l'escala i corda i en menys de tres anys aconseguir una final de l'Individual. «És el nou Álvaro», afirmava rotund un aficionat de Meliana. La veritat és que eixe pensament camina ferm, s'obri pas entre els aficionats... Cal que tindre valentia i qualitat per a plantar cara i véncer Puchol II. El de Vinalesa, que ahir va presenciar la partida, encara pareix en estat de shock. «No sé què em va passar. Em va impressionar el dau de Pere Roc. No esperava eixe nivell. Potser això em va fer mal psicològic. No vaig estar còmode...», ens diu.

De moment, inesperadament, sorgix un rival de gran nivell en el panorama futur. Segurament Soro III serà favorit a Pelayo. L'experiència sempre és un grau. Pot anotar el seu quint títol en la seua octava final. Però Soro III ja camina cap als 34 anys... i Pere Roc està en els 23, amb tot el futur per davant; amb esperit, amb carisma, amb valentia i decisió semblant a la del de Faura. Però, i açò és un factor que no ha passat desapercebut, amb molta més qualitat tècnica que la que tenia l'Álvaro dels 23 anys.

Atractiu panorama el que es presenta en l'escala i corda, amb una plèiade de jóvens que poden lluitar en igualtat de condicions pel ceptre de campió. Algú de Montserrat es lamenta de la diferència entre la ferida d'Oltra, que ahir va jugar contra Marc, i la de la resta de feridors? Consideració que també pesa en l'Individual. No obstant això, el mateix aficionat reconeix que la victòria de Pere Roc és inapel·lable. No és fàcil convéncer els seguidors de Marc de la necessitat de paciència. Hi ha tanta il·lusió amb el xaval que volen veure'l campió. Pareixen contagiats de la precipitació nerviosa que ahir mostrà el seu ídol.

Emotiu gest el que van demostrar a l'acabar la partida. Tots van abrigar Marc. Estan orgullosos d'ell. I ell, dels seus fidels seguidors. No queda més remei que agrair la labor dels clubs. Eixe aficionat de Montserrat ens anuncia que ja tenen un xaval que arribarà tan lluny com Marc... «Lo roín és que no ho gaudiren en el club... Qualsevol dia volarà», ens diu. Crueltat i bellesa de la promoció. Però convé recordar que Benidorm va gaudir de Rodrigo i que, hui, sense ell, disposen d'un nou equip de jóvens campions.