Les guerres subsidiàries o guerres proxy són un tipus de conflictes en què es distingeix una confrontació interna entre diferents bàndols o actors que s´engloba com a part d´una altra rivalitat entre potències o actors externs. Segur que a tothom ens venen al cap tristos episodis bèl·lics entre grans potències, on els trets es disparen a un país tercer. De vegades, en forma de guerra civil.
Crec que una de les «grans potències» polítiques espanyoles, el PP, amb el seu aliat principal, Ciudadanos; intenta traslladar al territori valencià una guerra política d´abast estatal, que té a vore amb el grau de descentralització d´Espanya. I crec també, que per a guanyar eixa guerra per la recentralització, necessiten guanyar la batalla electoral valenciana. I ara mateix se´ls-hi nota molt. Són «ansia viva» que diria aquell. La seua jugada és de manual.
L´atac constant i permanent a Compromís n´és l´evidència, i diu molt d´ells i la seua estratègia. El discurs del PP assenyalant-nos com a independentistes i radicals, té la conseqüència, no sé si buscada, de què després l´extremadreta, amb la que coincideixen a les manifestacions, ens ataca físicament. El discurs del PP dient que les nostres polítiques busquen el mateix que les polítiques dels grups independentistes a Catalunya, senyalen l´autonomia per justificar un 155. O dit d´una altra forma, retallar l´autonomia, tutelar l´autogovern, recentralitzar. Tutelar políticament, que tutelats econòmicament ja ho estem, gràcies al fet que quan ens van governar ells, ens van arruïnar. Per la via del malbaratament i la corrupció, que és on anaven a parar els escassos recursos que arribaven per culpa d´un finançament injust.
Esta gent, conscient que no ens pot acusar a nosaltres d´allò que som, perquè el que som ni és delicte ni res que se li assemble, ni espanta a ningú; ens acusa d´assemblar-nos a altres. Altres, que dit siga tot passant, són formacions legals i que a diferència del PP, no tenen imputats a les seues files. Esta gent, que viu en un constant estat de cabreig perquè el dia a dia judicial els recorda totes les il·legalitats i delictes que van cometre mentre governaven; ens acusa a nosaltres, no del que fem, sinó del que segons ells farem d´ací a 15 anys. Fan una projecció en el futur i ens ataquen. Amb l´agreujant de què és una acusació ideològica. No ens acusen de voler finançar-nos il·legalment com ells, ni de voler cobrar comissions, ni de fer contractes als amigatxos. No. Això no s´ho creuria ningú. Ens acusen de pensar diferent.
Jo trobe que tota esta pantomima en la qual estan instal·lats PP i Ciudadanos, intentant escalfar els ànims de la societat valenciana, posant-nos en una diana perillosíssima (ja hi ha hagut ferits, ja hem hagut de contractar seguretat a El Puig...), és una mostra de la seua debilitat, i de la nostra fortalesa. No sent capaços de qüestionar argumentadament les polítiques del Consell, intenten assimilar-nos a altres formacions als qui pressuposen mala imatge i pitjors intencions.
I és també un despropòsit aberrant, una perillosa irresponsabilitat, consistent en fraccionar la societat valenciana i enfrontar-la. Quan el que necessitem justament, és tot el contrari; pau social, tranquil·litat, racionalitat i unitat. També per reclamar un finançament just, amb sindicats, empresaris i agents socials. Tots, excepte el PP i Ciudadanos, que posen l´autonomia en risc, jugant al Risk.
