09 de noviembre de 2017
09.11.2017

No és la llengua, és la doctrina

09.11.2017 | 02:08

No, no és el català el responsable de que els nostres veïns estiguen com estan. No és la llengua, sinó la seua instrumentalització al servei del populisme independentista, el que ha convertit l'educació a Catalunya en un subsistema territorial al servei d'un projecte alternatiu i secessionista d'una nacionalitat sense Estat. L'intent de colp institucional a Catalunya està deixant lliçons sobre el totalitarisme que intenten exercir els separatistes dins del teixit social català, sobretot a l'escola, on el nacionalisme va estendre ja fa dècades les seues xarxes.

Este adoctrinament transmès de forma burda per programes, textos i professorat –mapes de Països Catalans inexistents; Ferran I de Catalunya-Aragó (Corona d'Aragó); la Guerra de 'Secessió' (en lloc de Successió); o la Guerra Civil 1936-1939 d'Espanya contra Catalunya; va sempre acompanyat de la crítica més ferotge cap al que s'atreveix a denunciar-lo. Els independentistes més sofisticats ens acusen d'ultranacionalistes espanyolistes. Els sobiranistes menys il·lustrats, directament ens diuen 'fatxes'. Això sí, l'esquerra socialdemòcrata, sempre tan comprensiva i acomplexada davant el nacionalisme, simplement ens diu 'exagerats'.

Malauradament el temps ens ha vingut a donar la raó. Estos dies hem pogut comprovar la vergonyosa manipulació dels menors en algunes escoles de Catalunya, convertides en aules d'aversió a Espanya i centres d'adoctrinament identitari. Exemples hi ha com per omplir un cabàs. El clima que s'ha creat és perniciós no només per a Catalunya, que ha patit una fractura social que serà difícil de cosir, sinó també per al sistema educatiu, especialment en aquelles comunitats bilingües com la valenciana. Han sorgit veus a un costat i a l'altre de l'espectre polític que ens critiquen als que estem advertint de l'adoctrinament nacionalista. Els uns ens acusen d'atacar la nostra llengua i la seua normalització, confonent el continent amb el contingut. Els altres, que consideren que cedir l'educació a les autonomies va ser una errada de la Transició, imputable tant al PSOE com al PP, creuen que l'excessiva presència de les llengües espanyoles diferents del castellà, contribueix al separatisme i a la desmembrament de l'Estat.

Fa uns anys l'Ajuntament de Castelló, a través de la Fundació Huguet va atorgar el premi de 'Valenciana de l'Any' a l'escriptora d'Alcoi establerta a Barcelona, Isabel Clara-Simó. Durant el dinar va eixir la qüestió catalana perquè el Parlament acabava d'aprovar el 'dret a decidir' en el que va ser l'inici del 'procés' independentista. Isabel, em va preguntar que com ho veia jo des de Castelló i des de la meua óptica de regidor de Cultura del Partit Popular.

La meua resposta no va poder ser més premonitòria: els que pagarem el 'pato' del procés independentista català serem els valencianoparlants; perquè ara parlar valencià ens situarà sota sospita.

Ho torne a escriure i me reafirme: el problema no és el valencià, sinó la instrumentalització que d'ell es puga fer. El valencià és el principal tret distintiu dels valencians, el problema esdevé quan alguns converteixen eixe tret distintiu en un tret distintiu nacional identitari. En una societat oberta i plural com la catalana –i com també ho és la valenciana- no és possible que l'esfera pública en general i l'esfera educativa en particular estiga ocupada i monopolitzada pel nacionalisme.

Quan una minoria assalta i ocupa impunement l'espai de tots, amb tesis pròximes al control social, el que queda ja no és una societat oberta, sinó una societat que cau perillosament pel precipici del totalitarisme.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

EL HUMOR GRÁFICO DE XIPELL


Playas en la Comunitat Valenciana

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre las playas de Alicante, Castelló y Valencia y el mapa con todas las playas. ¡Vota tu playa favorita, envía fotos de las playas y decide dónde pasar tus días de sol!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine