Un estrany moniato volador, que els científics anomenen una roca, pedrusca o terrós sideral, fragment d'un asteroide, la identitat del qual no ha estat revelada, va solcar, en la matinada del Dia de la Constitució Espanyola, el cel serè i plàcid de Castelló. Es veu que ens va passar alt, com quasi tantes altres coses que ens passen altes als castellonencs i castelloneros. Devíem estar dormint a cor què vols o a calzón quitado, a saber en quina fase REM onírica onirista, que no conec ningú que l'haja contemplat. La premsa tampoc devia estar a l'aguait, ja que tots els diaris que he consultat reprodueixen amb mínimes variants la mateixa informació de l'agència Efe.
Feliços com estem a saber que el govern de Madrid ha descartat l'amenaça d'una apocalipsi zombi, ignorem quins perills amaga la matèria obscura, fosca o pardusca de l'Univers per a la nostra província, ara Ruta d'asteroides. Altres llocs de la península Ibèrica tenen observatoris astronòmics a través dels quals hem pogut veure vídeos de l'esdeveniment celestial. Observatoris com els de Calar Alto, d'Almeria, informen que el moniato volador viatjava quasi a la velocitat del Tram, uns 140.000 kilòmetres per hora (una hora menys a Canàries) i que va deixar la seua resplendents estela entre els 100 i els 52 kilòmetres d'altitud. Es veu que en entrar en l'atmosfera, el moniato es va enfornar, com ha de fer qualsevol moniato com déu mana i es va atxitxarrar sense deixar ni el socarradet. Afortunadament. Si el moniato còsmic no s'hagués volatilitzat, com ho està fent també la caixa de pensions, els castellonencs i els castelloneros ens hauríem extingit com ja ho van fer milions d'anys enrere els dinosaures i les dinosàuries.
Tanmateix, cal estar ben alerta i establir un escut, o un mantell protector provincial, Castelló, ruta d'asteroides, que ens protegisca de les insondables foscúries i perills interestel·lars que ens sotgen des de qui sap quin remot racó de la galàxia i establir una comissió exoplanetària, si pot ser tan científica, o més, que l'últim congrés magdalener. No m'agrada ser torracollons, però castellencs i castelloneros, tinc la sospita ferma que Castelló està en el punt de mira d'alguna cosa que ni la NASA, ni el NASO, ni l'Home dels Nassos, ni l'Agència Espacial Europea, ni la doctrina del 155 ens informen. Callen com a putes, tant des de Houston com des de Madrid.
Ja el 5 de gener de 1994, dos dies abans del naixement de la meua filla, Castelló va estar en la trajectòria d'una pluja de boles de foc en la qual també els diaris esmenten Castelló. Aquell dia sembla que ho va veure molta gent, érem més joves i més desperts, era més de dia, els serveis d'emergències es van posar en estat d'alerta i l'hemeroteca d'El País ho conserva onlain. Puigdemont i Junqueras no sabem què devien fer aquell dia, ni tampoc què va ballar XYZeta, en què les boles de foc es van poder vore a les sis de la vesprada. Textualment: «La Guardia Civil reanuda la búsqueda del meteorito que cayó ayer en la Península» o aquest altre destacat més sucós: «El CSIC descarta que los cráteres hallados en Cuenca se deban a la caída del meteorito». El meteorit, l'asteroide o moniato aquell de 1994 anava de cara a Cuenca? Què volia fer a Cuenca? La Benemèrita, va trobar el meteorit? Quines mesures li va aplicar l'Audiència Nacional, l'Europol o l'FBI? Se li va imposar presó preventiva? El van amagar al Museu d'Onda o al Planetari del Grau? S'ha venut a la Fira dels Minerals de la Plaça de Santa Clara? No ho sabem, és tot un misteri.
En la mateixa informació de 1994 hi ha un paràgraf que et fa vindre mal de panxa i, al cap d'una estona, caguetes. A més com la informació és d'una persona que conec, la trobe ben fiable i digna de respecte: «El Centro de Coordinación de Emergencias de la Comunidad Valenciana organizó un dispositivo de búsqueda tras recibir la primera llamada de alerta, a las 17.50 horas, desde el puerto de Burriana (Castellón), informa Maria Fabra. Un particular alertó al servicio de emergencias de que estaba cayendo «algo» del cielo. Posteriormente, volvió a llamar al 112 avisando de nuevas caídas».
Borriana... Borriana... Lloc de tants albiraments d'ovnis i naus marcianes de Raticulín, Anterxeran, Alpha Centauri... Ara que tenim aeroport, no caldria allotjar alguns avions de combat que ens protegisquen dels asteroides, ufos, tufos, ovnis, moniatos còsmics, asteroides, grans bolles de foc, etc.? Si més no aprofitaria (l'aeroport) per a més coses que ara, que Bristol ja el tenim massa visto!...
Jo demanaria als polítics castelloners més actius, el senador Carles Mulet i el president de la Diputació Interestelar, Javier Moliner; els altres semblen estar més modorros que la població civil a les 5 del matí del dia del pas del moniato còsmic del Dia de la Constitució, que prengueren cartes i sota, cavall i rei, i l'as de triomf, per a protegir-nos, que entre terratrèmols, rutes càtares, rutes de sabors, fires medievals, els catalans quemosfurtenlapaella i moniatos exoplanetaris no guanyem «pa sustos». Buenasnotxes, bon meteorit!
