Fa temps que la meua germana em va convertir en un addicte al canal de YouTube de «El Tornillo» presentat per Irantzu Varela. Poc més d'un parell de minuts que acaben sacsejant tots els fonaments de la teua normalitat. A ella, a Irantzu va ser la primera que li vaig llegir el hastagh amb el que titule l'article.
I és que les xifres, sempre fredes, esgarrifoses, necessàries per a entendre el món i la magnitud del que estem parlant, i perquè no recordar-lo, utilitzades de manera immisericorde pels manipuladors, disculpeu que m'estic perdent, estava en què les xifres de violència masclista demostren que és la primera causa de mort violenta en les dones arreu del món. Aquesta afirmació és d'una gravetat extrema. Pel que diu i per tot allò que comporta, abans de la mort hi ha una quantitat enorme de violència, angoixa i humiliació, interioritzada i assumida per les societats, però que hauríem de combatre sense dilació i amb determinació. I és que com diu Irantzu, és una guerra.
El treball dels col·lectius feministes a poc a poc dóna els seus fruits, i posicionaments i pactes que abans eren impensables ara es fan amb acords amplíssims. I això tenint enfront a una extrema dreta que mai no ha tingut cap complex per negar i blanquejar al masclisme.
Per anar a la part que ens toca, a la part local, els he de dir que al poc d'entrar a ser regidor, l'equip d'igualtat que dirigeix Ali Brancal es va reunir amb la unitat de policia local de VIOGEN, era una d'eixes reunions que feia molt de temps que haguera calgut tenir, l'objectiu, millorar la detecció de les agressions masclistes.
Als mesos d'eixa reunió la policia local feina una nota de premsa reconeixent que d'ençà que havien fet cas a les recomanacions del SIO (Servei d'Igualtat d'Oportunitats), havien millorat la seua efectivitat, i fa uns dies en el balanç del 2017 de la policia local donaven les xifres, s'havien duplicat les detencions per violència masclista, resultat un total de 80, de les 179 detencions que va fer la policia en tot el 2017. I això no és perquè hi haja més, senzillament perquè s'ha millorat la manera d'avançar-se.
Que els quede clar una cosa, no podem, ni devem caure en cap mena de triomfalisme. Estem molt lluny d'acabar amb aquesta xacra, però el que és cert, és que hem descobert un camí pel qual hem de seguir treballant, cal que les unitats de seguretat s'impliquen molt més a l'hora d'escoltar als serveis que treballen amb les dones.
Però també cal una col·laboració entre els diferents cossos de seguretat. I cal per lleialtat institucional d'una vegada per totes el subdelegat del govern nomenat pel Partit Popular, el senyor Barelles, autoritze a la policia local de Castelló a poder fer seguiments de paisà.
Mentre el SIO continua amb una feina de sensibilització i conscienciació que arriba a centenars de persones de totes les edats i condicions, els polítics hem de ser capaços de mostrar fermesa i unitat més enllà dels fatídics minuts de silenci.
Per això, que la portaveu de la dreta aprofite dates senyalades com el vint-i-cinc de novembre per polemitzar sobre si un homenatge d'una associació es fa en un teatre o altre, i ignora de forma deliberada el paper predominat que aquesta associació ocupa en els actes oficials, tota la feina feta pel SIO, o la necessitat de coordinació institucional, no fa més que reafirmar-nos en la necessitat de seguir treballant amb el nostre compromís de no mirar cap altre costat davant les desigualtats, perquè és evident que altres encara no han pres consciència més enllà del rèdit electoral.
