Diuen alguns avesats analistes que no sols de creixement econòmic ha de viure la democràcia, ni el Partit Popular. Que des del PP no entenem els canvis que demana la societat, que no tenim un relat de present ni de futur que proposar a la mateixa. Que això de que el principal projecte que tenim els populars siga la creació de llocs de treball, no és capaç d'il·lusionar i mobilitzar a ningú que tinga menys de 65 anys.

Podria ser. De fet els darrers resultats electorals a Catalunya podrien alimentar esta tesi. No obstant caldria fer memòria d'algunes qüestions, ni que només siga perquè a vore si hem de tindre memòria de fa huitanta anys i no hem podem tindre-la només de fa sis.

Quan el Partit Popular va arribar al Govern de la Nació, va rebre la pitjor herència econòmica possible: no hi havia res més injust que el fet de que els socialistes hagueren dilapidat l'esforç de generacions d'espanyols.

Amb un país a punt de ser intervingut; amb una administració pública arruïnada; amb cada vegada més dificultats per finançar-nos a l'exterior; amb una economia en punt mort; amb la destrucció de més de tres milions de llocs de treball i una taxa de creixement econòmic negativa. Mentre la resta d'Europa havia fet reformes per combatre la crisi, els socialistes havien aconseguit deixar a les famílies i a les empreses a l'atur i sense crèdit per afrontar els seus projectes empresarials i de vida.

Hui en dia Espanya es capaç de crear 611.146 llocs de treball en un any, la qual cosa suposa més de 1.600 treballs al dia. A la província de Castelló, el descens interanual de l'atur ha estat de 3.829 persones. Estem ara al voltant dels 39.532 desocupats, lluny d'aquella pancarta de 80.000 aturats que CCOO va penjar a les seues finestres quan el Partit Popular va arribar al Govern a l'inici de 2012.

I el mèrit ha estat de la determinació del Govern del PP i de l'esforç i sacrifici de tots els espanyols. Totes les reformes les hem escomeses en solitari. Cap reforma econòmica, laboral, financera ha comptat en estos anys amb el suport de cap partit polític -especialment des de les bancades de l'esquerra causant de la crisi-. Bé, en solitari no. Amb el suport de la majoria dels espanyols, que encara hui en dia pensen majoritàriament que som el partit més fiable per a que el país funcione amb èxit, amb creixement i sobretot amb treball que és la principal garantia per lluitar contra la desigualtat.

Entenc perfectament que els nostres adversaris polítics no vulguen parlar d'economia ni de creació de treball, ni d'afiliats a la seguretat social. No els interessa perquè ahí tenen la partida perduda. Però el PP és un partit de govern, amb responsabilitats de govern, no una assemblea de facultat disposada a dur endavant la primera ocurrència que algú siga capaç de proposar.

Hem viscut un any 2017 tremendament difícil, en el que s'ha hagut de fer front a una declaració d'independència a Catalunya. S'han patit atemptats terroristes com els de Barcelona i Cambrils que ens han colpit profundament. També la violència masclista ha estat present a la societat espanyola i malgrat la tendència dels darrers deu anys, hem de fer un esforç encara més gran per defensar i protegir a les dones.

Però 2017 també ha sigut l'any en que s'ha recuperat el nivell del PIB previ a la crisi, estem creixent al 3'1%, segueix descendint la desocupació juvenil i els quatre pilars de la nostra economia -inversió, consum, exportació i construcció- creixen de forma equilibrada. Som un país més competitiu i que segueix creixent per damunt de la mitjana europea.

Per això malgrat tot, el balanç de l'any és positiu per als espanyols, perquè ha estat un any guanyat per a la recuperació econòmica, per al treball, per a l'estabilitat, per a la reducció de la pobresa i de l'exclusió social i per a la felicitat dels espanyols.

Potser no siguem ni els més guapos, ni els més joves, ni els més simpàtics, però el més important és que els espanyols continuen confiant en els homes i dones que els permeten dormir tranquils, encara que no siga massa 'cool' parlar d'economia.