De ben segur que molts de vosaltres acostumeu a menjar el famós tortell per la Nit de Reis. Aquest pastís conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment referida a un dels Reis Mags d'Orient). Segons la tradició catòlica de la celebració, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada que acarona l'estimat tortell, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell. Generalment, aquesta és la dinàmica habitual, encara que existeixen variacions geogràfiques pròpies de la festivitat. A França, per exemple, és costum que el més xicotet de la casa, des de baix la taula, decidisca a qui correspon cada part del pastís. Cosa del savoir faire francés, imagine.
De tortells hi ha de molts tipus, però el més interessant de tots és el que controla Montoro. Ara bé, al seu forn les regles de joc són una miqueta diferents: malgrat haver-nos trobat el rei, als valencians sempre ens toca la fava. No fem més que pagar.
Perquè ho puguem visualitzar: el 2017 cada valencià va rebre de l'Estat 237 ? menys que la mitjana de ciutadans espanyols, 839 ? menys si ens comparem amb l'autonomia millor finançada. El nostre cas és insòlit, vulnera el principi constitucional de solidaritat interterritorial: som un territori pobre que no rep, sinó que aporta més recursos a l'Estat. No és presentable.
L'infrafinançament que patim ens impedeix construir les infraestructures necessàries per transports, dotar dels recursos suficients l'educació i la sanitat pública, augmentar les ajudes a la dependència... Sense això és impossible desplegar l'autogovern. Si sumem tot el que cada any ha deixat d'ingressar-nos l'Estat per fer front al pagament dels nostres serveis bàsics, tenim que en els últims 10 anys Madrid ens ha deixat de pagar més de 16.000 milions d'euros, el deute acumulat.
Però, i a l'àmbit municipal? Doncs la resposta no és molt més engrescadora. Els governs locals són indispensables per apropar a la ciutadania la lluita pel finançament just. Perquè, naturalment, la Generalitat no pot garantir la prestació de serveis fonamentals i de qualitat si no disposa de recursos. No són pocs els ajuntaments que en els últims mesos han col·locat en les façanes banderoles que reclamen un tracte just pel conjunt dels valencians. En el nostre cas, els experts asseguren que una millora del finançament suposaria un total de 44 milions d'euros més per a Castelló cada any.
A la Conferència de Presidents Autonòmics el president Rajoy va assegurar que abans de final d'any les autonomies disposarien d'un nou model de finançament. Nova promesa incomplida. Ara, el ministeri de Cristóbal Montoro anuncia que ens retalla 353 milions d'euros del nostre pressupost, en una jugada fosca que busca desestabilitzar les institucions i debilitar el govern del Botànic. Double check.
Una cosa sí que és certa. Abans, a més de pagar, callàvem. Però ara la ciutadania ha aprés la lliçó i tant se val que Isabel Bonig i la seua colla utilitzen el xantatge i intenten desviar l'atenció amb temes banals. El passat 18 de novembre els valencians van protagonitzar una mobilització multitudinària que exigia aquest canvi en el model de finançament. Pot resultar fins i tot còmic reclamar a hores d'ara que es complisca la Constitució, amb el principi de suficiència financera, quan l'autodenominat bloc «constitucionalista» és el principal actor polític que es nega amb rotunditat a moure un dit per adaptar el text a les necessitats bàsiques de la seua gent.
Any nou, tortell nou. Una vegada més, treballarem amb força perquè ens toque el rei i no la fava. A ell sempre el podrem posar cap per avall.
