L´Ajuntament de Castelló disposa d´un servei anomenat Geoportal, és una sort de Google Maps que conté informació georreferenciada de diversos llocs de la ciutat: farmàcies, serveis públics, edificis rellevants, ... És un servei que està bé i que és prou útil. Amb diferents icones indica cada indret, ja siga una càpsula per a les farmàcies o una bici per al bicicas.
També utilitza un símbol per als temples o edificis religiosos. Algú pot pensar que donat que el 99% dels edificis d´este perfil són de confessió cristiana, seria fàcil trobar una icona dels ´emoji´ el més adient possible, que a ben segur tindria una creu com a símbol més característic. No ha estat així.
No vaig a queixar-me del fet d´usar una mitja lluna, tot i que algun regidor amb ànim ofenedor m´atribuisca la queixa -és un edifici religiós tan respectable com els cristians per més minoritari que siga-. Tampoc sobre si la mitja lluna és de dretes o d´esquerres, amb la qual algun ´polemista tuitero´ ha intentat marejar la perdiu.
Em queixe de l´odi que li tenen a la Creu. I és un odi que plou sobre mullat.
Després de que la Setmana Santa de l´any passat, la vicealcaldesa publicara una imatge irreverent, ofensiva i irrespectuosa amb una majoria social de castellonencs, que representava a Jesucrist crucificat caient en el joc del Tetris; ara resulta que de forma totalment inopinada, l´Ajuntament de Castelló no utilitza la creu, símbol dels cristians per senyalitzar les esglésies cristianes.
Davant l´enrenou generat, fins i tot a nivell nacional, no han tingut mes remei que recular i canviar el símbol identificatiu. Tampoc han trobat cap creu. Els provoca urticària. Amb el fàcil que seria posar una creu a les esglésies cristianes -catòliques o no- i una mitja lluna a les mesquites!
El creixement de fets intolerants davant el fet religiós és freqüent els darrers anys a Espanya. Està triomfant l´anomenat ´double standard´, que implica l´actitud inconscient o no, però sempre inconsistent d´aplicar un doble raser. Ofenses i provocacions que no s´acceptarien en matèria de raça o d´orientació sexual, s´admeten sense problema quan es tracta de religió, especialment si esta és la majoritària. Una sort d´abdicació social davant determinades intoleràncies, que la democràcia no pot permetre i ha de fer el possible per erradicar. Es tracta de combatre tant als governs totalitaris com les seues visions totalitzadores del poder públic.
La modernitat europea que ha donat al món l´ideal democràtic i els drets humans, pren els propis valors de la herència cristiana. Alguns intenten disminuir i anular el pes específic d´esta aportació i acorralar la religió en guetos rodejats de murs difícils d´escalar. D´ahí les agressions al sentiment religiós.
Determinats tons, la ironia sense mica de gràcia o que t´intenten prendre el pel amb aires de superioritat, a la gent ´normal´ els cabreja molt més que les errades de gestió. Perquè la justificació política d´una errada s´entén, però la xuleria, el menyspreu o la suposada superioritat moral; això no s´entèn; això ofèn.
Mentre no hi haja un compromís cívic per mostrar el respecte degut pel fet religiós dins dels grans ideals de la democràcia i els drets humans, el ranci anticlericalisme continuarà caminant per la línia estreta que el separa del delicte d´odi, promogut sobretot per minories, la intolerància de les quals descansa sobre una profunda ignorància; i molta, molta mala llet.
