Em desdejune dissabte amb la notícia que els paleontòlegs han trobat a l'Alcora un estrany fòssil d'un insectívor que va viure a les nostres terres de l'Albalatén fa més anys que la invenció de la polca o l'anar a peu. Uns 16 milions d'anys, que passen de seguida en aquesta vall de llàgrimes. L'animalutxo petrificat en qüestió rep el nom científic de Plesiodimylus ilercavonicus, la qual cosa és com dir "El que és proper al dimílid i que ve d'Ilercavònia". D'aquests animalots sabem ben poca cosa, de fet, el Bestiari Fòssil de Catalunya de l'Institut Català de Paleontologia assegura que "No sabem quin aspecte tenien els dimílids, però segurament són descendents d'una antiga família de talps, de manera que és probable que recordessin a aquests animals". Així el Plesio eixe ve a afegir-se a l'ample i meravellós patrimoni fossilitzat de les nostres comarques, el qual ja compta amb joies i perles tan notables com els pixavins de Ribesalbes, els caragols gegantins de Vilafranca, les petxines i els petxinots de Villores o el Morelladon de Morella i les tortugues dels Ports. Als qui ens agraden els bitxarracos, fossilitzats o no, i el conill amb caragols, aquesta notícia ens omple d'alegria i animem a la Diputació Provincial (Fòssils i gent) i a les autoritats del ram a invertir més eurets en investigació científica i no només en carreretes i maratons que converteixen la ciutat de Castelló en una trampa ratera o en fartades gastronòmiques a les quals tan aficionat sóc jo com el president Moliner.
Aquesta setmana ha aparegut un senyor que em recorda un fòssil, un fòssil amb molta avidesa de papar-s'ho tot. Avidesa d' ictiosaure, diria jo que sóc un borinot de la pradera, i un aspecte molt diferent. És un homenet petit que habitualment va de negre o de coloraines (segons mane el calendari). Un senyor que de vegades porta un gaiato com una gaiata individual tota recaragolada i de purpurina daurada i una boina estreta i alta, acabada en punta. El seu homòleg de València, a més, porta una cua vermella més llarga que el rabo d'un diplodocus. L'homenet de negre o de coloraines, que viu, per tot el morro, en un palauet ample i antic, del carrer Governador, pertany a una macroestructura social en què pensen que hi ha gent de l'espai que amb un ditet van crear tot de bitxarracos i plantes i rius i barrancs de la Terra terrestre i de vegades baixen a la terra en forma de colom o d'un senyor amb aspecte de neohippy.
Aquest endemisme paleontològic es veu que ara vol entrar a les escoles públiques como Pedro por su casa. I com, segons diu, en alguna no l'han deixat entrar, va queixant-se i plorant, de redacció en redacció, com abelleta de flor en flor... Aviat se li escapa de la boca la paraula "llibertat", quan en la seua macroestructura això ha brillat sempre més que les patenes que utilitzen i, si repassem la història, aquests van dur a la foguera a qualsevol que no pensara com ells i li feren mut i a la gàbia a algun setciències com ara Galileu Galilei. Aquests són els de la llibertat pa mi, però no per vosaltres i fes el que jo et diga però no el que jo faig. Així, un hom o una dona no pot ser polisexual, bisexual, homosexual, lesbià o lesbiana, transsexual, ni, si vols ser ministre de la seua macroestructura, tindre alguna diversitat física o ser, simplement, dona... També tenen molta tirada a una cosa rància i antiga que se'n diu Concordato i que els aprofita per a viure com un príncep de la mamelleta de l'Estat, no pagar impostos com ara l'IBI (com fa tot fill de veí que tinga pis o casa) i escripturar-se monuments de dimensions colossals. Alguns d'ells quan els fan khefes, es compren uns àtics a Madrid on cabrien vint o trenta famílies.
Aquest espècimen vol anar a les escoles públiques a xarrar amb les criatures, perquè hi tenen uns mestres de les seues marcianades que adoctrinen les criatures amb històries molt marcianes i algunes de por, com el lloc eixe on campa el malbarato energètic de les calderes d'en Pere Botero ens atxitxarrem tota l'eternitat (això diuen, jo no m'ho crec, perquè no hi hauria prou gas ni al Castor). A més, com no es casen i han de ser castos i purs, cada dos per tres ixen històries d'abusos sexuals d'aquests homenets de negre o de coloraines. Fins i tot el seu khefe més gros, un argentí amb molta "viveza criolla", demana perdó públicament per això, però fa ben poca cosa per arreglar-ho... En fi, aquests endemismes paleontològics volem que "eduquen" les nostres criatures? Jo no. I per què no es van preocupar d'anar a l'escola pública quan els xiquets i les xiquetes estudiaven en els barracots infames amb què va sembrar el PP l'educació pública? Dic el de sempre, el que vulga capellans o imams o dalailamas que se'ls pague. Que no vinguen aquests fòssils a l'escola pública, que nosaltres no anirem als seus immobles (ni ganes). I que no s'omplin la boca de "llibertat" quan sempre ens han volgut sotmesos, submisos i ben acollonits. Buenasnotxes, bona nit!
