Diumenge 11, 14 hores. Carrer Maria Rosa Molas. Setena i darrera jornada del Concurs de Mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotència del Bierzo. Durada: 7'50'' minuts. Puntuació: 8'5.

Asseguràvem, en el nostre comentari anterior, que seria molt difícil igualar la mascletà de Peñarroja, la del dissabte. I bé, hem d'assenyalar ara que la pirotècnia del Bierzo ho ha aconseguit.

Una volcanada de perles roges amb xiuladors i trons va iniciar la mascletà. El foc aeri va ser un continu esclat, amb variacions cromàtiques de combinacions amb coets rojos, verds i grocs. El diàleg del cel i la terra va ser constant, la fase dels masclets terrestres va mostrar una progressió. Una característica del terratrèmol terrestre va ser el manteniment continuat del soroll en un nivell alt. Un terratrèmol així no és habitual. I el final va ser per fases ben diferenciades: volcanada de color, seguida per coeteria i, després d'una pausa, més trons. La durada pròxima als vuit minuts va ser extraordinària. Com és ja un fet clàssic en la Magdalena, en les mascletades el millor sempre és allò que vindrà. Per això els espectacles finals del concurs són de referència.

Com ja vam comentar l'any passat, discrepem per complet de la decisió de no fer públic el veredicte del jurat fins passat un temps de les festes. Si sempre s'havia pogut fer públic dues hores després de llançar la darrera mascletà, no entenem ara el perquè d'aquest retard. Un retard que ens deixarà en el dubte de quina considera el jurat que ha estat la millor mascletà de les que s'han llançat en la Magdalena 2018, si la de Peñarroja del dissabte o la del Bierzo del diumenge; i és que qualsevol de les dues pot ser considerada tranquil·lament com la millor, ja que ambdues han assolit un gran nivell.

Dissabte 10 de març. 23 hores. Camí Almalafa. Castell de Focs de Pirotècnia Hermanos Ferrández. Durada: 16'

El darrer castell de focs de la Magdalena 2018 va començar amb massa coeteria en sèrie i pirotècnia menor. Cal dir que l'espectacle va millorar, em ritme i qualitat, amb el llançament de sèries de carcasses esfèriques i carcasses flor combinades amb rams bicolors i bengales. A més dels breus moments espectaculars de l'esclat de les estrelles, els caragols o espirals i les dobles garlandes, ací vam tindre avionets, és a dir figures d'ascens, descens i nova pujada i esclat, i cuquets, signes d'enyorança que tant van proliferar als castells dels anys setanta del segle passat. Finalment, vam poder veure palmeres daurades amb obertura de la copa, «com Déu mana», en esta Magdalena. El final acumulatiu normal, però sense commoure el públic.