En un relat així batejat, va ser on primer cop Isaac Asimov va publicar les tres lleis de la robòtica. La primera d´elles estableix que "un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prenga mal". Però vés per o esta mateixa setmana, un vehicle autònom (un robot per tant) ha matat per primer cop una persona en un accident de trànsit. Va ser a Phoenix, però això no va servir perquè la pobra Eleine Herzberg ressucités de les seues, diguem-ne metafòricament, cendres. Per tant, entrem en un nou món desconegut. Fins ara els robots havien observat les tres lleis, potser no tant com una regla moral sinó perquè l´estructura del seu "cervell positrònic" està construïda al voltant d´elles. Però les respectaven. Ara ja no. S´ha obert un temps nou on no sabem què passarà.
Esta setmana també s´ha produït una vaga de les del segle XIX en una empresa de les del segle XXI. Sí, a Amazon la companyia estatunidenca de comerç electrònic, que ha revolucionat la manera de comprar i vendre en bona part del món. Hi ha un problema amb el conveni, però sobretot hi ha una por luddista a què els 2.000 llocs de treball de les naus de San Fernando a Madrid, acaben sent substituïts per robots que puguen fer la seua feina. I és que sembla raonable pensar que una empresa com Amazon aposta per la mecanització dels seus magatzems.
De la mateixa forma que la robòtica ha entrat amb força en les cadenes de producció de sectors com l´automòbil, o el taulell, passarà en la gestió dels magatzems. Sembla un pas inexorable de la història del treball. És tan evident que ens encaminem a un escenari on la mecanització dels processos aniran ocupant espais laborals que ara ocupem les persones, que ja hi ha qui parla seriosament de la necessitat que els robots paguen IRPF o IRA (que vindria a ser l´Impost sobre el Rendiment dels Autòmates. No confondre amb els autònoms que ja treballen com a màquines i paguen prou). Bo. Evident per tothom excepte per al President Rajoy: "Hay que fabricar máquinas que nos permita seguir fabricando máquinas, porque lo que no va a hacer nunca la máquina es fabricar máquinas". Fi de la cita. Però clar, este bon home ben bé podria ser en realitat ell mateix un autòmat. La qual cosa, tot siga dit de passada, quasi resultaria tranquil·litzador i explicaria moltes coses.
Però malgrat ell, passarà. De la mateixa manera que malgrat el seu cosí, hi ha canvi climàtic. I quan això passe, caldrà també un marc laboral específic per als robots. l´Estatut dels Treballadors Autòmats o alguna cosa així. Per delimitar les seues obligacions, clar, però potser també per a garantir els seus drets... També el dret a la vaga. Clar. Encara que siga reconegut de forma vaga. Total! El dret a la vaga, és l´únic dret fonamental no desenvolupat per una llei orgànica, per als humans. Tampoc cal que ens guanyen les màquines! No fotem!
I legislar sobre això no serà pas senzill. La segona llei d´Asimov estableix que un robot ha d´obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei. Però clar, si el Senyor Encarregat els hi diu que s´apaguen perquè furten llocs de treball a les persones, ells no han d´obeir, perquè la tercera de les lleis diu que un robot ha de protegir la seua pròpia existència, sempre que no atempte contre cap de les altres dues lleis. I no és el cas.
No sé, supose que d´alguna manera faig broma, però en el fons estem davant un escenari inquietant que genera nous marcs de relacions laborals, i per tant caldran noves legislacions. Que genera també un canvi en el repartiment del temps del treball i l´oci, en el repartiment de les càrregues fiscals. Un món apassionat que comença a albirar-se, més enllà de la Thermomix i la Roomba; i que necessitarà que algú més seriós que jo comence a pensar-hi. Asimov ha mort.
