el cinisme, la memòria selectiva i la derivació de responsabilitats va assolir ahir un nou nivell quan la secretària d'igualtat de l'executiva del PSOE, Carmen Calvo, se va referir com a «ciudadano Chaves» al que durant dotze anys ha estat el president nacional del Partit Socialista i durant dènou president de la Junta d'Andalusia, i que el passat dilluns va declarar davant el Tribunal que jutja els falsos ERE. La corrupció dels nombrosos casos irregulars detectats no hauria estat possible sense la decisió política prèvia de crear un 'fons de rèptils' pressupostari per administrar amb expressa voluntat clientelar els diners d'ajuda per als desocupats.

Esta és la qüestió essencial d'este viscós assumpte que revela la rebotiga putrefacta del règim andalús. No la cocaïna ni el «putiferio» de Guerrero, el «munyidor» dels expedients, ni la parentela beneficiada, ni els intermediaris i sindicalistes golfos que se van aprofitar del sistema, sinó el sistema mateix. La partida amagada, el mecanisme d'enginyeria política subterrània. És impossible que esta immensa bassa de diners opacs es construira sense autorització política del govern andalús. Una vintena d'alts càrrecs socialistes, entre ells dos expresidents de la Junta. Un ball de xifres astronòmiques de milions malversats i un règim hegemònic, un latifundi de poder.

Un gegantí mecanisme clientelar sustentat en l'ús discrecional de fons públics per obtenir lucre polític. Són el cim d'una piràmide institucional que ha campat durant la primera dècada d'este segle. Però són quasi dos-cents imputats més: intermediaris, sindicalistes, advocats, comissionistes. Tots fan cua en este macrojudici. Són la 'nomenklatura' pata negra del socialisme. Potser la perillosa simplificació del populisme mediàtic reduirà el judici a la condemna o absolució dels principals exmandataris acusats de conèixer, promoure o consentir un engany metòdic i durader. Però la clau de volta del cas radica en el procediment: l'ús com combustible electoral d'una partida opaca -el fons de rèptils-, farcida durant anys amb càrrec al pressupost de la Junta. La corrupció distributiva, el 'pitufeo' fraudulent en sèrie que captava voluntats i pagava favors amb expedients arbitraris de regulació d'ocupació. La trama del clientelisme sindical i empresarial que la Junta va construir per cimentar la seua supremacia política, plena d'interessos i privilegis. Alguns diran que s'han extraviat més de 800 milions d'euros però que no s'han enriquit ni Chaves ni Griñan. Però eixa és la diferència que hi ha entre el xoriç, el mangante i una estructura mafiosa. El negoci, el benefici, era el poder. No la borsa de Carrefour plena de bitllets, sinó l'hegemonia del partit, que és el gran col·locador. Ja no és que els diners se'ls gastaren Javier Guerrero i el xofer en coca i en putiferio, o que la mare del «aconseguidor», Juan Lanzas diguera a la Guardia Civil que el seu fill tenia baix del llit «dinero p'asar una vaca». No, no és això. Es tracta sobretot de com els diners públics han estat utilitzats per comprar la pau social del «Régimen», de com s'han utilitzat els recursos públics al servei del Partit, del PSOE.

Andalusia és el més semblant a Catalunya que podem trobar. Durant anys han dissenyat un sistema per atorgar ajudes sense cap control, amb total arbitrarietat per sufocar conflictes i tapar boques. Un sistema que era impossible que funcionara sense el coneixement i la planificació de la cúpula del govern autonòmic. Amb els ERE se van colar prejubilats falsos, se van retirar «xurreros» amics del Partit i socialistes de quinta fila, i se van fer rics buscadors i celestins. Però sobretot, la Junta d'Andalusia va actuar com si els diners públics no és que no foren de ningú, també frase mítica de l'ex ministra socialista Carmen Calvo, sinó com si foren del seu Cortijo per a propines i venedores de mistos. Potser el populisme mediàtic no li done massa importància, al cap i a la fi el que s'està jutjant no és més que la normalitat amb que durant quaranta anys han funcionat tots els «ciudadanos» Chaves i Griñan del gran Bazar que era el socialisme andalús.