Per què la gent no llig? Els índexs de lectura són escassos i la indústria editorial es troba en un moment delicat. Sembla que l´oci i l´entreteniment vinculat a l´era digital està deixant de banda el paper, les lletres i les paraules. En conjunt, la població valenciana se situa per sota de la mitjana estatal en l´índex de lectura i, pel que indiquen les tendències, difícilment remuntarà en poc de temps. Pel que fa a la literatura en valencià, les xifres són molt preocupants. Amb dificultats arriba a tres de cada deu persones.

Les editorials valencianes treballen en el conjunt del domini lingüístic, no únicament al nostre territori, i sort d´això, perquè del contrari serien profundament insostenibles. Segons les dades de l´estudi de La Fundació pel Llibre i la Lectura, només un 2,8% de la població (de la població lectora, clar) llig habitualment en valencià front al 92,8% que ho fa en castellà i el 2,4% en altres llengües. Per territoris, Castelló és la província on més es llig en valencià, seguida de València i Alacant.

Posem-li fil a l´agulla: com podem pal·liar el greuge? Investigant sobre mètodes de foment de la lectura en la població jove, vaig consultar els treballs de recerca de la fundació Leer d´Argentina. Principalment, bona part dels estudis conclouen que forçar els joves a llegir obres en l´etapa de secundària obligatòria pot ser contraproduent. És a dir, entenen la lectura com un deure, un treball de classe, quelcom avorrit i allunyat del seu interés personal. Per tant, iniciar-se en la lectura en l'etapa de l'institut no és una bona manera d´escabussar-se en el món de les lletres.

Els hàbits de lectors cal fomentar-los des de ben joves, en l´etapa infantil. En aquesta edat és quan els xiquets mostren més interés per conéixer nous mons, noves realitats i històries fascinants. És important treballar la lectura amb els fills ben aviat, perquè veuran del llibre un joc del qual voldran ser-ne partícips una, dos i tres vegades.

En els últims anys hem pogut comprovar -quan ens desplacem amb tren, seiem a una terrassa o passegem pel parc- com molts pares i mares entretenen els seus fills amb els telèfons mòbils. En cap cas vull criticar a ningú i cadascú és responsable d´educar a la seua família com vulga, només faltaria. Ara bé, pense que és important donar un bagatge cultural als infants a través dels llibres, així com promoure´ls l´hàbit de veure el telenotícies perquè seguisquen l´actualitat. I això no ho dic només pels joves, també pels majors. Perquè la lectura no té edat i, com més llegim i més anys anem acumulant, més ens agrada fer-la i gaudir-la.

Deia Montserrat Roig, entre tantes magnífiques cites que se li atribueixen, que «la cultura és l´opció política més revolucionària a llarg termini». I si heu arribat fins ací, en llegir l´article, no us importarà que us faça algunes recomanacions literàries a títol personal. Però com això no em correspon a mi, sinó als llibreters, deixeu el diari i aneu cap a la llibreria a revisar el catàleg que de ben segur vos sorprendrà. Al cap i la fi, la màgia de la lectura també és remenar entre prestatges, amb la difícil tasca d´escollir quina serà la pròxima en caure.

Quan torne a rellegir les dades de les enquestes em pare i pense: aquesta gent no sap el que es perd.