S'apropa maig del 2019 i entrem en any electoral. Se suposa que ha de ser un any de propostes, de reunions i de mítings, un any perquè partits i candidats seduïsquen als ciutadans. Es suposa que és l´spring final perquè l'oposició es mostre com una alternativa més vàlida que l´actual govern amb propostes que, al seu criteri, milloren la nostra gestió.
Però veient per on van els tirs, veient que la bronca va a més i que pareix que entrem en un moment on tot s´hi val per destruir al "rival", no és difícil preveure un any on en lloc d´una oposició amb idees innovadores, presentant propostes renovadores, o projectes de reformes socials o de millores en infraestructures tindrem tot el contrari, una batalla mesquina plena de navallades on la gent haja d´acabar decidint per descart. I és que una de les coses que busquen alguns a la bancada d´enfront, és donar la sensació del fet que tots els que ens dediquem a la política som iguals. No, de cap manera, no tots som iguals. Estic fart d´eixa tàctica on tot es fica al mateix sac. Que està bé que qui diu que "tots són iguals" s´ho considere, però no pot pretendre que nosaltres entrem en eixe sac, de sobres hem demostrat que no som com ells.
Supose que és perquè ja és habitual vore polítics passant pels tribunals, imputats o condemnats per corrupció. Però el que també resulta fastigós és la normalització d´amenaces en querelles o la constant de denúncies per qüestions que són competència política però que, malauradament, alguns han renunciat a fer política.
Pel que sembla, alguns estan més còmodes en el seu paper de crear divisió en lloc de treballar per la cohesió social del nostre poble. Pareix que tinga més pes una mentida convertida en titular, que tota una trajectòria de treball i d´esforç. I pareix que qui la diga més grossa siga millor, o millor dit, siga més valorat pel seu entorn.
I ja em perdonareu però vaja exemple que donen alguns i algunes. Crec que estem construint una democràcia del descrèdit on, ja que molts polítics es dediquen a anar "en contra de" en lloc d´explicar propostes, també els ciutadans votaran en contra de, en lloc de perquè creguen en els ideals i les propostes que impliquen les sigles de la seua papereta.
L´última ocurrència del Partit Popular, és la d´assenyalar i denunciar de forma anònima a mestres, professors, escoles i instituts, on a criteri del denunciant s´estiga "adoctrinant". Una proposta que lluny de lluitar per una suposada defensa dels drets dels alumnes, retalla les llibertats dels docents, ficant-los en centre de la diana, atemorint-los front cada actuació, discurs, o lliçó. Una acció barroera que encara té menys sentit si tenim en compte que els professionals de l´ensenyament són els mateixos que quan governaven ells. Ja n´hi ha prou, deixeu en pau als docents i a les escoles.
Per si fora poc, s´han apuntat a la tàctica d'assenyalar amb el dit els del partit carabassa, diguent que si l´ascensor municipal adoctrina i tot perquè a la pantalla que hi ha al seu interior es publiquen les noticies de la web municipal a més de les noticies de l´Agencia EFE. Soroll per tapar la gestió el govern del Botànic i de l´Acord del Grau, tot perquè no se parle de coses com que ja hem atorgat la llicència d'obres per al centre de salut del Raval Universitari. Com sempre, en política, tot és qüestió de prioritats.
A més la tàctica és ben clara, dividir a la societat, polaritzant el debat públic perquè tinga tant de ressò, que no es parle d´altra cosa, i generar odi i ràbia. Dir autèntiques animalades, que encara que siguen una clara mentida, aconseguiran el seu propòsit, fer mal, destruir, atemorir.
Desitge que siguem capaços de veure més enllà de les mentides i de l´odi, que identifiquem la bondat i el treball més enllà de la calúmnia i la rabia, i que el poble puga valorar a les persones pel que fan i per com ho fan i no pel que diguen alguns.
