Fins a trobar el centcames de Josep Artés, Martín Martorell, Raül Uberos, el Beato i Grefu, les canc?ons de Mi# (Mi Sostingut) han fet camí sobre dues gambes (Artés) o sobre quatre (Artés i Martorell). Ara, un micromecenatge ha materialitzat El Projecte Escolopendra, un disc produït per Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada). Dotze composicions i un estil que va de l'agrocosmogonia punk a la gran catàstrofe naïf i del surf adolescent al gospel de manicomi. Un projecte de vanguardia per a valents que també solca ones psicodèliques i que ens desgrana el cantant, Josep Artés.

Com ha anat el procés de financiació d'un projecte que duu temps coent-se?

Vam aconseguir finançar el disc gràcies a Verkami, una plataforma de micro-mecenatge que està ara en apoteosi. Ho vam fer la tardor passada per iniciativa sobretot del nostre bateria (El Beato) quan la plataforma encara no era tan coneguda (fins al moment només l'havien emprat Miquel Gil i Arthur Caravan), i la veritat és que el resultat va ser molt positiu. Els 66 micro-mecenes que vam tindre van aportar més pressupost del que demanavem. Tot i això, encara vam tindre que aconseguir-ne més, donat que els procesos de gravació i producció va ser més cars del previst.

Com està sent l'acollida entre el públic del El Projecte Escolopendra?

El disc ha tingut molt bona acollida al nostre entorn més immediat, però més enllà està sent de moment discreta, tot i que, venint de la ignomínia de la qual venim, cada escolta o descàrrega ens arriba al coret.

Quines són les vostres sensacions després d'observar el producte en les vostres mans?

Hi ha una sensació sobretot de salt qualitatiu, tant al disc com, conseqüentment, al directe. Estavem acostumats a les gravacions infrahumanes, i erem conscients de que ens feia falta una gravació amb més qualitat, que ha arribat en el moment més oportú i que ens ha ensenyat a tocar millor en directe.

A què sona el disc?

El disc és un reflexe de l'eclecticisme que adés nomenavem. Hi ha de tot: pop, rock dur, surf, ska, punk, balades, psicodèlia -molta psicodèlia- funk, swing, xaranga, grunge i fins i tot la típica coda flamenca. A més, l'emprempta psicodèl·lica que el nostre productor (Pep Toni Ferrer d'Oliva Trencada) ha deixat al llarg del disc travessa les cançons fent de fil conductor.

Quines són les vostres referències musicals?

Som un grup molt eclèctic i a cada membre del grup li agrada una cosa. La teclista i vocalista (Grefu) ha tocat a grups de heavy metal i de punk rock i escolta (igual que Raül -el guitarrista-) grups que van del grunge al nu-metal; el bateria (El Beato) és la personificació de l'eclecticisme musical, i es podria dir sense marge d'error que ha escoltat absolutament tots els projectes de tots els estils del món; el baixista i vocalista (Martín) ve de la cançó d'autor, tot i que últimament està interessant-se pel pop en català; i el cantant i vocalista (jo, Josep), solc tirar cap a l'indie estatal.