Com qui busca una partitura entre les cendres, acarone els significats de les dades del naixent setembre, en tant que retorn al treball per a qui en té, i a la situació de les prestacions públiques educatives, sanitàries o comunicatives.

El setembre s'expressava com l'inici d'un nou cicle anual, que en les cultures del Mediterrani en el corredor mediterrani continuem, cal suposar s'iniciava amb la sembra, prèvia acció de «mantornar», en alguns cultius. I continuava la vida veremant el vi, plegant les ametles i buscant bolets, preferentment els rovellons. Després, ja desaparegudes les mosques, venien les mandarines, etc...

I bé, aprofitant el moment, entre les herències dels lúgubres sorolls bèl·lics planetaris i els tràgics robatoris impunes hispànics i concretament valencians, i catalans etc..., meticulosament conreats durant l'estiu enguany humit, s'han mobilitzat de nou tots els ministeris i conselleries dedicades furibundament a la decepció i a l'engany.

Així, després de dedicar molts esforços a obligar a l'atur a milers de joves sobretot, joves professors, metges o periodistes, el ministeri encarregat de l'afer acompanya la gojosa informació sobre els bons resultats econòmics de l'agost amb una proposta certament revolucionària: que les pensions per al 2014 pujaran poc més d'un zero per cent. ¡Vinga, que pugen!

La gimnàstica tragicòmica a què obliguem als fets evidents i a les paraules que proven d'expressar-los, des del Quaternari Superior però especialment en l'actualitat comunicativa, no és menor en el ministeri i la conselleria de la Il·lusió, és a dir, de l'educació de les criatures. En efecte: les il·lusions indestructibles del principi de curs de les criatures valencianes de l'educació pública s'acompanyen de la comprovació de l'abandó governamental valencià i de l'anunci governamental hispànic de la imminent imposició d'una llei d'Educació, ja refusada i sobrepassada.

I no són els únics anuncis o amenaces públicament pernicioses. Per exemple, el mateix personatge que deixà el Madrid olímpic amb un deute absolutament sideral, després d'haver posat la Justícia hispànica si tal expressió no és sarcasme- en posició diguem-ne horitzontal, ha celebrat l'inici del setembre amb l'anunci de la supressió de la legislació hispànica actual sobre despenalització de la interrupció de l'embaràs. Per si les mosques.

I... Prou: no té la columna més espai.