Entre les plantes del meu balcó tinc un gerani francés i una clavellinera plenets de flors. La cosa és normal ja que estem en primavera, però la singularitat d'aquestes dues plantes és que començaren a florir a l'hivern i no hi han parat. I la producció de flors, dia a dia, és extraordinariament gran. L'explicació és que justament davant del balcó hi ha dos potents llums que durant tota la nit les il·luminen com si fóra de dia. I les pobretes, confoses com estan, floreixen i floreixen sense temps a descansar. I he pensat en Eduardo Galeano.

Galeano, que ens va deixar fa nou dies, en el seu llibre Patas arriba. La escuela del mundo al revés diu: «?Aquesta civilització no deixa dormir ni a les flors ni a les gallines ni a la gent. Als hivernacles les flors estan sotmeses a una llum continua per tal que cresquen més ràpidament. En les fàbriques d'ous, les gallines també tenen prohibida la nit. I la gent està condemnada a l'insomni per l'ansietat de comprar i l'angoixa de pagar?». És el resultat d'una forma de vida inhumana que ha denunciat repetidament l'escriptor uruguaià: «?Les coses importen cada vegada més i les persones cada vegada menys?».

El dia que va morir Galeano, en amples sectors humans d'Amèrica i d'Europa s'instal·là la tristesa. Un fenòmen coincident. «He plorat», han dit alguns amics meus , mentre que la xarxa s'omplia de vídeos amb entrevistes, amb lectures, amb opinions sentides de la gent. Perquè se n'ha anat un gran intelectual humil. Un escriptor lúcid que amb paraules emotives denunciava els horrors consentits en la gran societat mundial, que amb els seus mots mostrava els nostres sentiments compartits, que amb escriptura i amb veu feia visibles els «don Nadie», els jornalers, les persones desarrelades en un món girat del revés, com ell diu : «...En el món tal com és, món al revés, els països que custodien la pau universal, són els que més armes fabriquen i més armes venen, els bancs més prestigiosos són els que més diners negres blanquegen, més narcodolars llaven, els que més diners furtats guarden. Les indústries amb més èxit són les que més enverinen el planeta i la salvació del medi ambient és el més gran negoci per a les empreses que l'aniquilen...».

Sí. A Galeano l'han plorat els humils, els desesperançats, els abandonats. I l'han plorat tant gent intel·lectual com lluitadors socials, tant les persones amb fam de justícia, com el món de la poesia i de la bona litaratura.

«?Què us sembla si clavem els ulls més enllà de la infàmia per endevinar un altre món possible?...».

Sí. La gent que desitja un altre món possible ha plorat el traspàs de Galeano. Els geranis i els clavells del meu balcó li retran un homenatge permanent.