Ara que escric està tronant i es veuen llamps. Plourà? Trobe que no, que aquests trons i llamps són les recialles de les tempestes torrencials que hi ha hagut a ponent, que se sol dir. Avui ha plogut un xàfec tempestuós a Madrid. I tots ens hem mullat. Mire per la finestra i tanmateix només cauen quatre gotes grosses que deixen unes efímeres taques al terra. No es pot dir ni que siga un típic arruixó estiuenc.

¿Vol dir això que enguany està fent un estiu rar? Potser les calorades recents i aquestes tempestes siguen degudes al canvi climàtic, com diuen els entesos. No diré que no. Potser siga, però, que les persones ara no tenim una memòria climàtica, com sí que la tenien els llauradors d'abans. Potser siga que el temps s'ha tornat boig. O que res és com fa un temps. És que m'estic fent vell? Potser siga tot alhora, també. La bona qüestió és que ni el clima, ni el món, ja no són com van ser. Ni tampoc el que mengem. Ni nosaltres mateixos. Ja ho deia el poeta Neruda: « Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos», per bé que ell es referia a coses com ara l'amor.

L'amor? De què parlem ara quan parlem de l'amor?, es preguntava fa uns anys Raymond Carver, el novel·lista. Sé té ara la mateixa idea de l'amor que fa unes dècades? Parlem de l'amor quan es parla del sexe? Si mirem les pantalles d'aquests dies, ara es parla molt de sexe, un tema tabú en altres èpoques també tempestuoses -més llunyanes que els trons que ara sent-, però que, de l'amor, només en raonen ara, encara, els poetes.

Un conegut meu, poeta ell, sol dir que, a mesura que ens mecanitzem i virtualitzem, ens anem transformant sense adonar-nos en una espècie d'animals tècnics, maquinitzats, robòtics, a poc a poc més primaris com a humans. I també diu que, quan més intentem apropar-nos a la naturalesa, més lluny n'estem, per desgràcia. Així, tornant a Carver parafrasejant-lo, u podria preguntar-se: De què es parla quan es parla de sexe? Aquest conegut és una persona sensible i raonable, amb pensament de filòsof antic. Per això diu que ara molta gent no enraona quan parla de l'amor, sinó que brama a crits com les bèsties, o en silenci, quan les vísceres baixes se'ls acceleren. Animals tecnològics, diu, que expressen el seu zel.

La tronada ha acabat. Quatre gotes tontes.