Felicitats, mestre

Emili Mendoza

Són moltes les personalitats que han glosat la figura de vosté i jo amb la modèstia de la meua pluma no vaig a competir amb Isabel Clara Simò, Francesc de Paula Burguera i rectors d'universitats. Però en aquest dia amb la meua felicitació i la de la meua família,que vosté ben bé coneix,vaig a recordar-li una anèctoda que potser no recorde però que vullc donar a coneixer per a que tothom sàpiga el seu compromìs amb les persones: Fou l'octubre del 1970 quan a la Llar Nova de la parròquia de S. Josep de Carlet, el nostre estimat i enyorat Bernat Genoll (q.e.p.d.) organitzà un curs de valència, que tenia que impartir un senyor de l'Alcúdia. Començarem una vintena d'alumnes i desprès de Cap d'Any l'alumnat quedà reduït a quatre persones, l'esmentat Genoll, Salvador Ocheda, Josep Ortiz i un servidor. Com que el Sr. Bausset, que venia a impartir el curs, no conduia, mai ho ha fet, jo anava a recollir-lo a sa casa dues nits per setmana, dimarts i dijous, i desprès el retornava. Fou així que una nit, en ple hivern, quan arriví a recollir-lo, estava en plena "discusiò" amb la seua esposa degut a que estava amb un gran refredat i la Sra. Matilde li retreia l'inconveniència de eixir. Ell al·ludia que a Carlet l'esperaven i jo li vaig dir: No sé com anirà vosté a Carlet, però amb mi no vindrà, que se millore i ja tornaré la propera setmana. Moltes gràcies, mestre, per ser un far que il-lumina els que estimem el nostre País Valencià.