Capficats com estem en asumir les mesures més dràstiques per eixir de la crisi profunda, obssessionats per reduir el dèficit i estimular l´economia, abduïts per l´objectiu impossible de fer compatibles els retalls presupostaris amb l´estímul de l´economia, s´oblidem del punt fonamental, que és l´arrel del problema: com i per què la societat valenciana ha arribat a aquesta situació de degradació social, econòmica, política i moral.que ens ha portat a la condició de bono basura? Durant dècades hem assistit a l´espectacle indecent, propiciat per una classe dirigent, de veure malbaratat el patrimoni públic, l´enderrocament del sistema financer, la destrucció del territori, la privatització del sistema sanitari, l´ofegament de l´educació pública, el desmunt de les institucions de recerca i la trivialització de la cultura. Recordarà el lector aquell lema de nou ric, plé d´exhibicionisme ignorant, que feien servir els nostres governants: «Hem posat la C. Valenciana al mapa». Efectivament, han posat la Comunitat al mapa com a paradigma del que no s´ha de fer. Apareguem diariament a les planes dels diaris i als informatius de la ràdio i la TV com a model de mala gestió, amiguisme, corrupció i malbaratament de fons públics. Som els millor situats en el mapa dels corruptes (Gürtel, Brugal, Emarsa, Noos...), de les xarxes clientelars (Formula 1, visita del Papa, Campionat de golf, màster de tenis...), de la gestió insolvent, interssada i inepta dels fons públics (Terra Mítica, aeroports sense activitat, fastos...). Som els millor situats al mapa dels tramposos. Un paradís. Res a veure en el mapa del benestar de la ciutadania.

No oblidem, però, que aquells que han arruinat el patrimoni i els recursos col·lectius, enderrocant el sistema financer valencià, posant-nos al número 1 en la llista de morosos i insolvents, amb tota seguretat hagueren exhibit més prudència amb el seu propi patrimoni. Com a societat no hauriem de tolerar la impunitat. Els dirigents que ens han portat a aquesta situació haurien d´asumir la seua responsabilitat moral, política i judicial, i les conseqüències de la seua pèsima gestió tècnica. En qualsevol institució pública o privada, l´incompetent és apartat i assumeix les conseqüències de la seua incompetència.

Ha esdevingut la política l´únic domini on prima la impunitat? Això només succeeix als règims dictatorials. Hem de reclamar al carrer, a l´opinió pública, a les aules, als espais privats una qüestió essencial per a poder respirar aire fresc: que paguen els responsables. Això és l´essència de la democràcia. El delicte no rau sols en la factura falsa, el suborn o la enginyeria financera fraudulenta. A tot responsable públic se le ha d´exigir competència, prudència i mesura en la gestió de la cosa pública, i els que amb la seua incompetència i les seues xarxes clientelars han enfonsat l´economia, el patrimoni i la dignitat dels valencians no haurien de sortir xiulant com si la cosa no anés amb ells, amb jubilacions fastuoses, cotxes oficials, privilegis laborals, etc...

La solució de la crisi no hauria de passar sols per aplicar paràmetres econòmics més sostenibles; també hauria de fonamentar-se en la regeneració moral d´una societat invadida per les màfies. A hores d´ara només fa front a la crisi el sofert ciutadà: més impostos, menys salaris i menys serveis. Ja és hora de que isquen a donar la cara els responsables de la crisi i els beneficiaris del desficaci. Cap altra solució és tolerable.