Pep va nàixer a la localitat de Calp, en la comarca de la Marina, però vivia en la ciutat de València des de fa més de quaranta anys.
Al llarg de tota la seua vida va ser una persona compromesa amb la gent treballadora i amb el seu país, del qual era un fervorós defensor i animador. Eixe compromís el va portar a formar part de Germania Socialista, partit d'orientació valencianista format, entre altres, per Josep Vicent Marqués en l'any 1970 i que va intentar aportar una visió valencianista al moviment obrer, publicant en 1972 el manifest «La classe treballadora davant el l'opressió al País Valencià com a poble».
Com a treballador va ser una persona lligada a la base, en contacte directe amb els seus companys i companyes. Primer com a treballador del metall en les lluites de començament dels anys setanta (Olmesa) i després entre el personal no docent de la Conselleria d'Educació, on durant molts anys va ser delegat i president del seu comité d'empresa provincial.
Després de passar per les organitzacions sindicals autònomes dels darrers anys del franquisme, Pep va participar de la conformació com a sindicat de les Comissions Obreres, que va abandonar a començament dels anys noranta per a integrar-se en STEPV quan aquest sindicat va decidir estendre's fora del món docent. Així va ser una de les primeres persones que fundarien la Intersindical Valenciana, en el seu cas des del sindicat STAS (administració i serveis).
S'havia jubilat feia dos anys, però mantenia intacta la seua capacitat d'anàlisi sobre la realitat social i nacional valenciana i participava activament de la seua vida política i sindical fins a l'últim dia que va estar conscient.
