La llibertat és sens dubte un valor universal tan important que cal ser molt escrupolós a l´hora d´utilizar-la per a justificar segons quines coses. Però quan parlem d´espais públics, és a dir, de les llibertats de totes i tots, aquesta escrupolositat ha de ser absoluta. En l´àmbit privat cadascú forma i educa als seus fills o filles com creu i estima més oportú en funció d´interessos més o menys confessables. Decidir si la nostra filla estudia anglès, alemany o finés, si pren o no la comunió, si deu portar shador o no... són òbviament decisions de l´àmbit privat que no hom deu ni hom pot qüestionar.
Però quan parlem de l´educació obligatòria, la pròpia paraula obligatòria ja comporta connotacions de que ha de ser obligatòria i igual per a tota la població, més enllà de les creences u opcions de cadascú. Això vol dir que la societat i en el seu nom l´Administració, te el dret i l´obligació de propiciar i fer possible aquesta educació bàsica obligatòria per a totes i per a tots, sota els paràmetres d´igualtat i equitat, sense cap tipus de discriminació.
Es tracta de que tota la ciutadania tinga dret a una formació plural, lliure, de tolerància i respecte cap a al diferència, i d´enriquiment personal i cultural a partir de la multiculturalitat. D´aquesta manera hom garanteix la convivència harmònica en base a una escala de valors universals, basats en els Drets Humans, que possibilitarà la convivència en una societat plural, lliure i diversa.
I açò sols és possible des de l´escola pública, perquè l´escola pública és plural, lliure, diversa, multicultural, inclusiva, en ella caben tots i totes, sense exclusions, i laica, amb el màxim respecte a totes les creences i no creences, perquè ningú està possessió de la veritat absoluta. Però a més l´escola pública actua com element compensador i superador de les desigualtats socials, i per a fer aquesta difícil tasca necessita recursos, recursos que no poden ni deuen servir per a sobre finançar escoles que exclouen, adoctrinen i segreguen.
L´escola privada i la privada concertada busquen el benefici econòmic jugant amb els interessos egocèntrics d´una important part de la societat que vol diferenciar-se i discriminar els sectors socials més desafavorits sota el pretexte de triar lliurement la millor educació per als seus fills i filles. I haurem de convindre que aquesta separació o ghetització no és el millor model per a construir una societat plural i lliure, que respecte les diferències i tracte d´interactuar amb normalitat amb els qui pensen diferent, practicant l´empatia com a fórmula d´integració social.
És cert que hi ha escoles concertades que no segueixen aquest model segregador i d´adoctrinament, i pot ser aquestes si poden compartir l´escala de valors que el nostre ordenament constitucional consagra com a referent de l´actual ordre social, però açò sols serà una possibilitat real quan el fill del fuster o de l´obrer comparteisca pupitre amb el fill del president del govern o d´Iberdrola (cosa que si passa a Finlàndia on el 98 % de l´educació és pública).
Però a més, amb diners públics no es poden finançar models excloents com les concertades catòliques, que imposen un ideari basat en unes creences religioses „contradient el principi científic i racionalista que deu presidir l´educació al nostre sistema educatiu„ que segrega de facte a qualsevol tipus d´alumnat que no siga creient o crega en altres confessions religioses, tan dignes i respectables com la catòlica.
No es tracta de negar la lliure elecció de centre, sinó de garantir el respecte a la justícia, a l´equitat, a la compensació de les desigualtats, i al Drets Humans.
