La festa és per als festers, i com es diu en el món faller «les falles seran el que diguen els fallers». Eixa frase tan encertada, que algun dia caldrà definir ben bé, significa, entre altres coses,que este col·lectiu té dret a expressar-se i actuar lliurement dins de l´àmbit festiu. No obstant això, no justifica que, algunes voltes, es pronuncien paraules d´una manera ràpida o sobtosa que són poc respectuoses amb la realitat.
És clar que en molts casos ni els autors en són conscients del significat contundent que posen en les afirmacions. El context o les situacions tenses fan que les expressions no siguen sempre les més correctes. Sense anar molt lluny, la recent Assemblea de presidents de falla del Cap i Casal, rocambolesca i estranya per algunes de les escenes que s´hi van viure, dóna lloc a reflexionar al voltant d´un opinió que encara que no té res a vore amb la festa, suposa el menyspreu injustificat cap a una persona amb una obra indiscutible. Es tracta de les paraules amb les quals, potser inconscientment, es va faltar el respecte a la trajectòria artística d´un dels principals cantants i recuperadors de música tradicional valenciana: Pep Gimeno « Botifarra».
Un artista, amb més de trenta anys d´experiència, que s´ha convertit en dipositari de part de la cultura oral en vies d´extinció. La seua tasca s´ha basat en el recorregut per diferents comarques valencianes amb la intenció que el nostre folklore quede fixat i no es perda. Eixe xativí va debutar amb quinze anys cantant albaes i des d´aleshores no ha deixat de treballar pel cant popular.
Precisament suposa un element de la cultura popular que ben bé han defés i protegit els fallers i les falleres al llarg de la història. Sense Pep «Botifarra» un apartat de la nostra música més tradicional ja no existiria. El reconeixement de les institucions amb diversos guardons, com el del Levante-EMV i darrerament el de la Generalitat Valenciana, explica la importància del seu treball. La reacció del públic allà on actua (en les falles, pobles, escenaris i en moltes ocasions acompanyat per una banda de música) dóna a entendre la gran repercussió que té entre el públic valencià. El fenomen «Botifarra» és únic i ha suposat un gran impuls per al cant popular valencià. Simplement per eixos motius Pep Gimeno «Botifarra» és indiscutible com a artista.
Es pot estar en contra de les posicions ideològiques de l´autor o de les seues afirmacions personals, però el músic està per damunt d´eixa realitat. Així que quan un faller va demanar al regidor de Festes de la ciutat de València que no li enviaren cap CD on hi haguera música d´este cantant, pel seu pretés posicionament ideològic, se li va faltar el respecte a una obra musical tan lloable com destacable. Pot agradar o no però mai no s´ha de negar el mèrit a qui el té. Potser les circumstàncies o els moments tensos portaren a un representant de l´assemblea fallera a fer eixa manifestació de forma taxant i sense fer-ne matisacions. Ara, en passar uns dies, estaria bé que recapacitara i que s´explicara millor aquell enunciat.
En definitiva, cal donar suport a la llibertat d´expressió i a les valoracions personals dels fallers, dels col·lectius festius i de la ciutadania en general. Però mai no s´ha de faltar el respecte a les obres dignes i a grans d´autors que han recuperat i engrandit una part de la nostra cultura popular que s´estava perdent. De segur que les paraules es poden corregir, esmenar o detallar. No obstant això, si un autor tan destacat és menyspreat, molts valencians i valencianes són també ofesos. Així que aquella nit i qualsevol moment que succeïsca una afirmació d´eixe tipus jo també seré Pep Gimeno «Botifarra».
