En una societat democràtica, el respecte a les senyes d'identitat resultat important. Cal valorar-les i sobretot s'ha d'evitar que siguen propietat de cap sector social. Eixa és la raó per la qual ha de tindre un marc legislatiu genèric que la protegisca. A València, on el debat identitari ha estat tan manipulat per tots els sectors, es va consolidar eixa idea en l'Estatut d'Autonomia i en la Llei de Símbols. Però en esta qüestió s'ha de tindre present que els símbols, per a ser unitaris, han de tindre un valor plural que identifique, dins un marc legal, les diferents sensibilitats socials. Per tant la promulgació per un sol partit d'una llei per a remarcar quines són les senyes d'identitat, sense comptar amb les institucions oficials encarregades d'alguns dels seus elements com són la llengua o la cultura, era un experiment que no podia quallar. No resulta estrany que, en deixar de governar els qui la promulgaren, haja estat derogada. Des de la imposició no es pot gestionar en temes com estos, per molt positiva o bondadosa que siga una llei. Fa més d'un any este articulista hi escrivia, en ple procés d'elaboració de la llei, «no busquem actituds penalitzadores sinó iniciatives positives, conciliadores i constructives». Si se n'hagueren buscat, sens dubte, esta no haguera sigut derogada ara.
Amb motiu d'eixa derogació, és bo reflexionar al voltant del valor que ara per ara la societat valenciana dóna al debat identitari. En primer lloc els anteriors governants no han deixat de ser-ho per mostrar-se pròxims o llunyans a les senyes d'identitat. Ho han fet perquè els electors i les electores es trobaven cansats de casos de corrupció i de governs de majories absolutes del mateix partit. Tampoc els actuals governants estan gestionant perquè els seus votants desitjaren recuperar el debat identitari sinó perquè volien transformacions socials, transparència i una gestió més plural. Així que, atenent al mandat electoral, el debat dels símbols està fora de lloc en els temps que vivim.
Eixe és el missatge que han de tindre clar els partits polítics el 2016. La societat valenciana no es pot permetre l'apertura d'un conflicte que ens ha separat i que es va imposar, en part des de fora, per a desunir-nos. S'ha d'aconseguir que cap símbol siga partidista perquè el que cal és recuperar i potenciar la nostra societat, discriminada en molts aspectes. Així que resulta negatiu que una senya tan nostra com la Senyera passe a formar part de la bancada d'un partit. Continua protegida per l'Estatut i la Llei de Símbols, de manera que no és afectada per la derogació d'una llei. Manté l'oficialitat que tenia i els privilegis que li concedix la més alta legislació valenciana.
La Senyera, símbol compartit, és important que siga mostrada i reivindicada quan una part de la nostra personalitat és amenaçada. Els qui l'ensenyaren en les Corts podien haver-la tret quan es tancà la radiotelevisió valenciana i durant tots estos anys en els quals la nostra comunitat no ha rebut els recursos que li pertoquen per part de l'Estat. Eixos moments sí són per anar per davant mostrant la nostra bandera al pit.
En definitiva, resulta esperançador que la Senyera es manifeste davant la nostra societat. Però resulta trist que s'haja fet i d'una forma partidista, simplement per a protestar per la derogació d'una llei promulgada per un únic partit. Confiem que isca moltes vegades més davant dels diputats i de les diputades però d'una manera conjunta i no per a traure cap rendibilitat política.
No oblidem de fer de la Senyera el nostre símbol identitari davant les injustícies que patim com a poble.
No deixem que mai més se'ns impose com a element separador o partidista. Ni la Senyera, ni nosaltres, ens ho mereixem.
