Avui que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana celebra el dia de la llengua valenciana és oportú recordar algunes fites que tant pel que fa a la normativització com a la normalització de la nostra llengua, s´han aconseguit en el marc d´aquesta institució.
Començarem per referir-nos a l´elogi que l´actual Director-Degà, Federico Martínez Roda fa del gramàtic i escriptor Carles Salvador a les pàgines del llibre La Real Academia de Cultura Valenciana en su Nonagésimo Aniversario. Perquè demostren que les recents declaracions que ha fet a la premsa no són exactament improvisades. Així, després de parlar les obres literàries de Carles Salvador, ens diu que «El reconocimiento pleno de su trabajo filológico se alcanza en los años 40 en los que organiza los Cursos de Llengua i Lliteratura Valenciana, para los que preparó la Gramàtica Valenciana en 1951». No està gens malament que l´any 2006 des de les pàgines d´un llibre editat per l´Acadèmia es reconega la importància d´aquests cursos i de la gramàtica que consolidaren les normes del 32 i la unitat del català en els àmbits cultes i valencianistes durant aquells anys tan difícils. En el mateix llibre hi trobem que el senyor acadèmic corresponent per Barcelona és ni més ni menys que Martí de Riquer, l´historiador de la literatura catalana medieval, concepte on sempre ha inclós als autors valencians.
Però potser no es conega tant que Centre de Cultura Valenciana l´avantpassat de la nostra centenària acadèmia va ser una de les entitats que van signar l´acord de les normes del 32 i el van publicar a les planes de la seua revista.
Encara més, va ser la primera entitat que va fer un curs presencial de gramàtica valenciana seguint aquestes normes durant la primavera de 1936, i impartit en la mateixa seu de l´entitat, tal i com s´informa al número 9 del butlletí Timó. Precisament, gràcies a la gentilesa de la Universitat Jaume I, que l´ha penjat a internet, disposem d´unes reflexions del mestre d´aquest curs (Carles Salvador) escrites amb el seu puny i lletra destinades a la IV Setmana Cultural Valencianista que la guerra va impedir que es celebrés, escoltem-lo un poc; «El Centre de Cultura Valenciana sempre amatent a les qüestions lingüístiques restablix la seua antiga càtedra de valencià i ens nomena titular d´ella. Què és la classe del Centre de Cultura? És una de les pedres angulars sobre les quals s´ està bastint la reconstrucció del valencià literari modern». Açò és el que pensava el millor divulgador del fabrisme al País Valencià.
Quan imparteix aquest curs, durant la primavera de 1936, ja és President de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Cultura Valenciana. I el mateix Centre també li havia publicat Qüestions de Llenguatge que va ser el seu discurs d´ingrés el 9 de gener de 1936. En aquest discurs podem llegir declaracions com aquesta: «Des de l´estany de Salses a les palmeres d´Elx es conrea una llengua, es produïx una literatura , es crea una comunitat humana que té un mateix vincle verbal».
Llavors Carles Salvador ja havia publicat el vocabulari ortogràfic valencià (1933), l´Ortografia Valenciana (1934) i la Morfologia Valenciana (1935) a més de la divulgació de les Normes de Castelló fetes en les revistes El Camí, Acció i Timó. Però Carles Salvador encara seria el primer President de la Secció de LLengua i Literatura del Centre de Cultura Valenciana que ensenyaria el valencià de les Normes de Castelló a la Universitat de València durant el curs 1936-37.
No cal dir que durant aquells anys de la República i fins la Trancisió el Centre de Cultura Valenciana va ser fidel a les normes que Carles Salvador havia ensenyat en aquell curset i publicat en els Anales del Centro de Cultura Valenciana, la seua revista.
