Taula de Filologia Valenciana vol donar l'enhorabona a l'Acadèmia de la Llengua i a l'Acadèmia de Cultura per haver aprovat una declaració que busca l'avanç del valencianisme. Els factors bàsics que conté són tres. La declaració partix de les lleis valencianes (quines són les funcions de cada institució; AVL: normativització lingüística; RACV: aportar investigacions).
En segon lloc, l'escrit introduïx tres objectius importants per al valencianisme. El primer és «superar conflictes que han esgarrat la societat valenciana» i que han perjudicat l'ús social del valencià. Anant per la direcció contrària, cal «promoure l'ús del valencià» i, alhora, fer que el valencià siga «un instrument de cohesió social del poble valencià». Per a passar de la direcció destructiva a la constructiva, hem «d'eliminar les connotacions negatives del valencià» (com ara ser un «element de confrontació»; o ser considerat un «parlar subsidiari»).
El tercer factor de la declaració són els mitjans que proposa: «formar grups de treball conjunts» i tindre molt en compte que, en tota bona civilització, cal conjuminar la raó i el sentiment (hem de «conciliar les aportacions historicofilològiques i els sentiments identitaris privatius dels valencians»).
Taula de Filologia pensa que les dos acadèmies han donat un bon exemple de com deixar arrere actituds poc civilitzades, un exemple de com apartar l'enfrontament suïcida entre germans i buscar la col·laboració solidària. A més, eixe gest apareix en un marc històric en què diversos partits polítics també han posat l'interés valencià general per davant dels interessos particulars. Després d'una època en què u de cada quatre valencians estava sense faena (i u de cada cinc en la pobresa o a la vora), i després d'una època en què els valencians hem hagut de patir vergonya com a poble, hi han símptomes de recuperació: en l'ús del valencià i en la seua consideració, en la producció cultural, en l'economia. I també hi ha recuperació en la consciència de ser un poble que ha de dirigir el seu futur alhora que hem de ser solidaris amb les necessitats de les persones, sobretot les més necessitades.
Ara, cal desitjar que la declaració tinga continuïtat: que els grups de treball es formen i que la seua activitat siga útil per a aconseguir que els valencians mirem el valencià com a integrant de la nostra identitat i de la nostra vida quotidiana. De cara a un objectiu tan destacat per al valencianisme, Taula de Filologia Valenciana posa a disposició els seus mitjans humans i intel·lectuals. Que l'Acadèmia de la Llengua i l'Acadèmia de Cultura sàpien que tindran en nosaltres uns col·laboradors fidels, constants i il·lusionats. A més, esperem que unes altres entitats valencianes respondran positivament. Totes són necessàries, i cada una deu complir la seua funció.
En no pocs aspectes, els valencians comencem a tindre la història de cara. Amb argumentacions, honradesa i respecte, hem de procurar coordinar-nos per a pujar al tren del futur: un futur més ple, més solidari, més valencià.
