Mai abans un país llunyà, Etiòpia, i una ciutat, Addis Abeba, havien estat en l'imaginari d´un col·lectiu tan aparentment allu-nyat d'eixos llocs. Però les Falles recordaran per sempre estos noms perquè va ser el lloc on, el 30 de novembre del 2016, al migdia, la festa i tots els seus elements es convertiren en l'última adquisició valenciana en el llistat d'elements declarats com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Una designació, a més a més, molt especial per caure directament sobre la manifestació festiva més important. Tant pel nombre de persones que la protagonitzen com pels espectadors que la contemplen, i per la seua implantació en la societat que l'alberga i que la va veure nàixer, créixer i desenvolupar-se al llarg de, com a mínim, dos-cents anys i huit generacions.
La designació es va fer esperar més del compte. Sis o set anys, segons es vulga establir l´origen de la iniciativa (quan es va suggerir davant la Junta Central Fallera o quan es va aprovar la proposta en el ple de la Junta Central Fallera i en l´assemblea de presidents), i que va requerir un llarg procés d´elaboració de la candidatura, la seua presentació, els contratemps en forma de retard, la celebració d´actes promocionals i, finalment, l´aprovació en l´assemblea general de la ciutat africana.
El de les Falles és el triomf d'una manifestació cultural amb caràcter coral. I per a això, la candidatura va dissenyar una metàfora en forma de sistema planetari. Al voltant d´un Sol, que és la falla, l'element combustible format per «enormes grups escultòrics ("falles") compostos per efígies caricaturesques ("ninots") que els artistes i artesans locals creen inspirant-se en successos de l'actualitat política i social», trencada una sèrie d´elements culturals que li donen eixe valor necessari per a obtenir la condició de tresor mundial.
Elements que qualsevol persona coneix: la música, la pirotècnia, la literatura i la llengua, l'artesania tradicional en les seues diferents versions (teixits, orfebreria, perruqueria...) i, per descomptat, els treballs dels artistes fallers. Tot açò és peculiar. Tot açò és únic o quasi únic. Però afegint-li a eixos factors altres de caràcter espiritual, que fins i tot importen molt més: la transmissió entre generacions. Dels coneixements artesans, d´una forma de viure i comportar-se i de preservar els valors tradicionals.
Més altres aspectes no menys importants: l'existència de línies acadèmiques de recerca i ensenyament, llegats en forma de museus i l´extensió geogràfica per diferents ciutats del territori valencià i fins i tot més enllà de les fronteres.
Perquè, finalment, la condició de Patrimoni Immaterial no solament és per a les falles de la ciutat de València, sinó per a qualsevol falla que es plante a qualsevol lloc del món. Per a la història queda el treball de l´equip que va redactar l'informe i en el qual, a força de berenars d´orxata i fartons (així ha quedat mitificat), van anar mesurant una a una les paraules. Per exemple, per a contestar una de les preguntes capitals: Proporcione una breu descripció de l'element que el presente als lectors que no l´hagen vist o experimentat mai. No inferior a 170 paraules ni superior a 280. A la qual cosa la resposta va ser la següent: «La festa de les Falles valencianes constituïx un conjunt de pràctiques, rituals, expressions, coneixements i tècniques al voltant de l´elaboració i destrucció, per mitjà del foc, d´un element protagonista: "la falla"».
La comissió fallera de cada barri realitza una "falla", element simbòlic al voltant del qual es desenvolupa tot el cicle ritual. Actualment constituïx una escultura de caràcter efímer que es construïx durant mesos pels artistes i artesans fallers (pintors, escultors i fusters) per a ser cremada com una foguera el dia de Sant Josep.
La falla. L'element principal, el Sol al voltant del qual es mou la resta de "planetes"
La falla, com a expressió de la sàtira i la crítica popular, el monument entrellaçat amb els ritus del foc, és el protagonista principal. Del fet més universal de la foguera amb missatge apareixeran, per addició, la resta d´elements enriquidors.
La música. Sobretot, el foment de l'autòctona
Les Falles són importants per al foment de la música, tant els compositors com els intèrprets, que l´estenen generosament en els esdeveniments fallers. I s´insistix en la contribució al manteniment d´instruments tradicionals, com ara el tabal i la dolçaina.
L'artista. Un ofici únic, peculiar i versàtil
Tot el que rodeja el concepte d´artista faller pot considerar-se un ofici extraordinàriament peculiar (fer per a destruir, amb unes tècniques extremadament peculiars que conferixen unes habilitats que permeten aplicar-se a altres comeses i que es transmeten entre generacions d´artistes, de pares a fills).
La pirotècnia. Amb especial èmfasi en el «tro de bac»
Es destaca especialment la preservació de manifestacions tradicionals, com la «mascletà» i el seu treball artesà. El reconeixement pot ajudar especialment el «tro de bac», l´element pirotècnic exclusivament faller i que ara cal protegir
L'artesania. Tots els complements que no són pròpiament indústria
La seda, l´orfebreria, el tocat... són molts els llegats tradicionals que hi sobreviuen gràcies, fonamentalment, a les Falles. Especialment, els teixits de seda.
L'evolució de les falles
Les falles han evolucionat al llarg del temps tant en els temes com en els materials i procediments per a elaborar-les. Actualment tenen una estructura interna de fusta que es recobrix de cartó, tela o nous materials, i narra un tema satíric i crític a través dels ninots situats al seu voltant.
"La falla" té el seu principi i el seu final amb els actes rituals del muntatge al carrer (plantà) en el qual participen els artesans i els fallers i falleres, i dies després amb la seua cremà, on participa tota la ciutadania i on destaca la participació infantil en este cicle ritual. Del 14 al 19 de març, al voltant de "la falla", grups de ciutadans de diferents municipis organitzats en comissions falleres generen una variada seqüència ritual: cercaviles amb bandes de música o música tradicional, ofrena de flors a la patrona, encontres on es cuina i es compartixen aliments, com ara la paella. Destaca la indumentària i les pràctiques pirotècniques autòctones. Gràcies a la continuïtat d´estos rituals festius s´ha transmés i salvaguardat un conjunt de pràctiques culturals amb les quals s´identifica la majoria dels valencians. No faltaren, però, veus discrepants: la Unesco va rebre quatre escrits de protesta que instaven a no concedir el títol (adduint, sobretot, el concepte de «ciutat sense llei» i la celebració de festejos taurins), però que no van ser atesos després dels escrits de contestació.
En qualsevol dels casos, la marca de qualitat rebuda per les Falles (que entre els propis falleres també els hi va haver que l´acolliren amb escepticisme) és el resultat de milers i milers d´aportacions, de xicotetes i grans històries que es van anar escrivint i que ara tenen la força del prestigi.
La sociabilitat. Molt més que una festa, una manera de viure
La capacitat que tenen les Falles per a generar relacions humanes. La implicació amb el veïnat que l'envolta. El concepte de veïnat (i més en una gran ciutat) i la tasca que es desenvolupa en els casals tenen un valor incalculable.
La transmissió generacional. La garantía que els tresors hi perviuran, clau
Un dels factors espirituals més importants, per no dir el més important, fa referència a la capacitat dels protagonistes per a transmetre els seus coneixements i valors. Tant les famílies de fallers como les famílies professionals (artistes, pirotècnics...)
Anàlisi. Com afecta a la rutina de la festa?
La declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va despertar, pel lògic desconeixement, el dubte: com afecta a la rutina de la festa? Senzillament, en res. Les comissions de falla seguixen i seguiran gaudint de les fórmules de funcionament habituals. La declaració i el concepte de "Protecció" no significa immiscir-se en el dia a dia del casal. Ni tampoc es preveu que açò supose un augment espectacular del turisme (encara que la declaració va coincidir amb unes festes, les del 2017, més massives que mai). És més una dosi d'autoestima, una forma de garantir el futur i demostrar als escèptics que hi ha una marca de qualitat darrere.
