Amb més de 200.000 exemplars i uns 50.000 en els vivers municipals disposats per a ser plantats, el palmerar il·licità és el major d'Europa. Encara que contemplat des de certa distància pot semblar un bosc, en realitat és una plantació realitzada amb finalitats agràries; per aquest motiu a les parcel·les o a les seues agrupacions se les denomina horts.

Cadascuna de les parcel·les està flanquejada per alineacions de palmeres, de tal forma que, mirades des de dalt, formen quadrícules. Els bancals creats al seu interior s´han dedicat tradicionalment a cultius agrícoles.

Encara que s'ha constatat l´existència de palmeres en tot el sud europeu des d´abans de la presència humana, el descens de les temperatures i les glaciacions van acabar amb la major part, a excepció d'algunes zones més càlides protegides dels corrents freds, com Elx. La profusió de dibuixos de palmes i palmeres en ceràmiques iberes de l'Alcúdia (segle III a l´I a. de C.) demostra la rellevància de les datileres ja en aquella època. L'expansió del palmerar es va produir arran de la fundació pels àrabs de la nova ciutat en el seu emplaçament actual (segles VIII i IX), on es va establir una extensa xarxa de reg que en la seua majoria persisteix fins a hui. La pervivència durant segles d´aquest sistema d´agricultura d´oasi va ser un dels aspectes que va valorar la declaració de la Unesco.

Actualment, el palmerar té una funció més paisatgística i cultural que agrícola. Aquest últim vessant se centra en la producció de la palma blanca per al Diumenge de Rams, que s´envia a tota Espanya i fins i tot a l´estranger, i en reduïdes collites de dàtils per al mercat local. També s'han començat a obtenir varietats de qualitat comercial de palmeres reproduïdes en laboratori.

No s´entén la ciutat, ni s´entendrien a si mateixos els seus ciutadans, sense un palmerar històric que configura un paisatge urbà únic des de fa més de mil anys, declarat en 2000 Patrimoni de la Humanitat.

Conèixer la història, evolució, cultura i característiques del Palmerar històric il·licità permet gaudir-ne amb major intensitat. Per a açò i després de la seua declaració per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat en 2000, l'Ajuntament va decidir crear el Museu i Centre d'Interpretació del Palmerar.

L'emplaçament és idoni: una casa tradicional del segle XIX, amb dos cossos units per un pont de fusta cobert, en el cèntric hort de Sant Plàcid, molt prop del jardí Hort del Cura i en plena Ruta del Palmerar. Envoltat, naturalment, de palmeres, la història, usos i evolució de les quals es reflecteix en les seues sales amb el suport de vídeos, panells, elements expositius, pantalles tàctils i sons envolupants.

El recorregut museístic es complementa amb el passeig per l'hort, on s´exhibeix el treball d'un palmerer (de dimarts a divendres pel matí, prèvia sol·licitud) i mostra el trenat de la palma blanca en el taller annex al museu. Allí es preparen nous artesans en aquesta tradicional labor.

La Sentinella

Amb els seus 25 metres d´alçària des del sòl fins a la balona, sense comptar les palmes, este autentic gratacel vegetal de més de 200 anys és el exemplar més alt del Palmerar. Rep el seu nom en honor a Pepe Tejera, cantant il·licità que en una de les seues cançons dedicades a Elx denomina les palmeres «sentinelles del meu poble».