Formar part del llistat de Patrimoni Immaterial de la Humanitat no és fàcil, per més que d'uns anys a esta banda, els candidats es compten per desenes a Espanya, també a la Comunitat Valenciana, disposat a tot, però també sabedors que estar en la carrera ja és un triomf impregnat del prestigi que atorga la Unesco.
El Tribunal de les Aigües de València, al costat del Consejo de Hombres Buenos de Múrcia, va ser reconegut en 2009 d´entre 111 candidatures en l'exòtica Abu Dhabi. El comité encarregat d'avaluar les candidatures va reconèixer en el seu informe que el tribunal és l'únic testimoniatge d´una tradició cultural viva: «El de la justícia i el govern democràtic i autogestionari de les aigües». La història del tribunal és ben coneguda, els seus orígens, com funciona, els qui el componen, la seua vinculació amb el Túria. Potser el difícil és saber per què mentre l'horta i les séquies que justifiquen la seua existència no paren de minvar, el prestigi de la institució i l'interès que suscita en el món seguixen pràcticament intactes.
Probablement, la resposta a eixa pregunta estiga implícita en la valoració que la Unesco va fer de la candidatura del Tribunal de les Aigües i que no es basa ni en l´antiguitat, ni en el ritual que acompanya al jurat, i menys encara en la seua estirada turística, en la plasticitat de l´espectacle. La comissió va vore valors, i valors és el que transmet esta institució.
Jorge Hermosilla, vicerector de participació i projecció territorial, sosté que la consideració del Tribunal de les Aigües de València com a patrimoni cultural «és el resultat de la combinació de diversos factors que li proporcionen suficients raons per a la seua vigència, malgrat el seu caràcter testimonial: la seua història, ja que el tribunal està documentat almenys des del segle XIII; la seua consideració social, ja que constitueix una forma de justícia popular, oral i impartida directament pels agricultors regants; i la seua funcionalitat, ja que les seues funcions s´han anat adaptant a les necessitats dels temps canviants, des de la justícia derivada de la gestió directa de l´aigua de reg a la seua consideració com a símbol de la cultura de l´aigua dels valencians».
El vicerector de la Universitat de València expressa també la vinculació territorial de la institució, «el seu arrelament amb el seu territori de referència, l'Horta de València. De fet, la seua raó de ser es troba en eixe espai cultural valencià, definit pels regadius mil·lenaris dels set sistemes hidràulics que configuren un paisatge característic, singular i d'enorme valor patrimonial». A més de ser un model de supervivència a través dels segles -és el tribunal més antic d'Europa-, respon també a una idea de modernitat destacada per juristes com el professor Víctor Fairén-Guillén, autor d'una obra de referència sobre el Tribunal de les Aigües. I és que la justícia del tribunal es basa en els principis d'oralitat, concentració, rapidesa, economia, la qual cosa es tradueix en una plena satisfacció del valor constitucional de la justícia i contrasta amb la carestia i lentitud de les majoria dels processos judicials. En realitat, el tribunal representa també l´ideal d´una justícia a la qual aspiren els ciutadans. O com destaca l´advocat Eduardo Ruiz, «el seu ben fer i prestigi» ha fet que, miraculosament, es mantinga en ple funcionament conservant els seus privilegis, jurisdicció i competència, gaudint d´una vertadera «autoritas» en el sentit romà de la paraula.
La vocació internacional del Tribunal
El Tribunal de les Aigües de València ha sigut la institució valenciana més coneguda, estudiada i elogiada en l´exterior. El 1967 va ser part essencial de la conferència «Water for Peace» (Washington, 1967). En 1970, Thomas F. Glick, investigador de la Universitat d'Harvard, publica la seua «Irrigation and Society in Medieval València», un referent que va catapultar el coneixement internacional del tribunal valencià, sobretot en el món anglosaxó. Entre 1997 i 1998, la fundació València III Mil·lenni reprén el lideratge del Tribunal de les Aigües en l´àmbit internacional, i baix l´auspici de la Unesco, va establir les bases per a la creació a València d´un tribunal internacional amb capacitat per a intervindre en els conflictes internacionals que genera l´aigua i anticipar-se a ells, una necessitat que és hui més evident que mai, com acrediten les arrels «hídriques» de conflictes actuals com el de Síria. La idea seguix hivernada encara que podria ser el gran repte del tribunal per al segle XXI
