El Misteri d'Elx és un tresor cultural del poble d'Elx i una de les joies més preades del patrimoni cultural valencià, com ho proven els fets d'haver sigut declarat Monument Nacional l'any 1931, i haver sigut inclòs, l'any 2001, en la primera Proclamació de les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
La Festa, com també es coneix esta obra d'origen medieval, se celebra cada any en la basílica de Santa Maria d'Elx, a l´agost, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de l'Assumpció. El dia 14 es posa en escena la primera part, denominada la Vespra, i la segona part, la Festa, el dia 15. A més, els dies 11, 12 i 13 d´agost es realitzen els assaigs generals, en els quals s´escenifiquen els dos actes seguits.
En la primera jornada del Misteri, la Vespra, la Mare de Déu acompanyada de Maria Salomé, Maria Iacobe i alguns àngels (personatges representats per xiquets, ja que l´origen litúrgic de l´obra impedix la participació femenina) forma un seguici que entra per l´entrada principal de la basílica i ascendix per l'andador (rampa que va des de la porta major del temple que comunica amb l´escenari o cadafal situat en el creuer).
Des de la cúpula de l´església, que per a les representacions del Misteri es cobrix amb una lona pintada que simula el cel, descendix un àngel en l´interior d´un aparell mecànic denominat magrana. Este àngel (també un xiquet) anuncia a Maria que la seua mort està prop i li entrega una palma daurada perquè siga portada en el seu sepeli.
Seguint els desitjos de la Mare de Déu, entren al temple els apòstols (excepte sant Tomàs) disposats a assistir-la en els últims instants. Després de la mort de Maria, el xiquet que la representa serà substituït per la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció, patrona d'Elx. I un nou aparell aeri, ocupat per tres adults i dos xiquets que representen àngels, descendix lentament per a rebre l'ànima de la Mare de Déu, que està representada per una imatge, instant en què conclou el primer acte de la representació amb l'arribada d´este cor anomenat Araceli al cel.
En la segona jornada de l´obra, la Festa, s´inicia en els moments previs al sepeli de Maria. Els preparatius són interromputs per un grup de jueus que volen impedir el soterrar. Després d´interpretar una breu lluita amb els apòstols, un dels hebreus intenta tocar el cos de la Mare de Déu i queda paralitzat. La súplica de tots els jueus li permet recuperar miraculosament la mobilitat de tots els membres. Així, després del prodigi, convertits i batejats, els jueus s'unixen als apòstols en el soterrar de la Mare de Déu, que es convertix en una solemne processó sobre l'escenari. Finalment, la imatge de la Mare de Déu serà depositada en un fons situat al centre del cadafal, que fa de sepultura. En aquell moment l´Araceli descendix novament per a unir l´ànima de Maria al seu cos i emportar-se-la ressuscitada al cel.
L'assumpció de la Mare de Déu és interrompuda per l'apòstol sant Tomàs, que li demana disculpes per la tardança, ja que estava predicant a l'Índia llunyana. S´obri novament el cel i apareix un altre aparell aeri ocupat per la Santíssima Trinitat. Llavors, el Sant Pare deposita sobre el cap de la Mare de Déu una corona imperial. Maria ha sigut coronada com a reina de la creació. El cant emocionant del «Gloria Patri» i els aplaudiments dels nombrosos espectadors posa fi al Misteri d´Elx.
Tradició. L'aparició de la Mare de Déu a 1370
L'origen del Misteri d'Elx no s'ha pogut determinar encara amb exactitud per falta de documentació. Sobre el seu naixement hi ha una tradició local, que vincula la creació de la Festa amb la conquesta de l'Elx musulmà per les tropes aragoneses de Jaume I d'Aragó, l´any 1265, és a dir, al naixement de la vila a la civilització cristiana. I una altra, també local i llegendària, que intenta donar al naixement del Misteri un origen miraculós i el relaciona amb l'aparició o vinguda de la imatge de la Mare de Déu il·licitana el 29 de desembre de 1370. D'esta manera, la consueta de la Festa hauria aparegut, junt amb la figura mariana que la protagonitza, en l'interior d´una arca de fusta que surava en les aigües del mar Mediterrani, en la platja del Tamarit (hui, de Santa Pola), i que va trobar el soldat guardacostes Francesc Cantó.
